diumenge, 10 de juny del 2012

COM ES PAGUEN 100.000.000.000 D’EUROS?


De Fer, al Punt Avui, d'avui diumenge. 


Ahir, mentre molts d’espanyols estaven fent la migdiada (jo per un dia no, tenia d’altres coses també importants que fer, ja sabeu, tot és qüestió de prioritats...) Europa va sortir al rescat del sistema financer espanyol, allò que s’anomena un “rescat tou”.
Però com podrà tornar Espanya 100 mil milions d’euros (al títol he posat la quantitat expressada amb xifres per a que us en adoneu de la magnitud del “problema”)   
En un país que, econòmicament, està al bord del precipici, on no hi ha creixement econòmic, on la xifra d’aturats està propera als 5 milions de treballadors i treballadores, on sembla que no hi qui aturi el dèficit públic, quant es tarda per a tornar aquesta xifra? Quins esforços haurem de fer els qui no en tenim cap culpa?
Evidentment la xifra l’hauria de pagar la banca. Tant em dóna els anys i els interessos que això els acabarà suposat. Potser així se’n adonaran de l’usura que cometien ells quan deixaven préstecs a persones que sabien del cert que no els podrien tornar.
La banca, amb els seus polítics-banquets al front tenen bona part de la culpa de la situació del país, per tant, són ells els qui haurien de fer els esforços per a retornar el deute (encara que els hi costés tornar més de 7.000 anys, com sembla que li costarà al poble de Pioz -Guadalajara-)
I mentre? Sembla ser que l’única cosa que fem prou bé els espanyols, és atreure el turisme. I no perquè siguem un genis dels negocis, sinó per la bonança del clima que gaudim. Si, a sobre, li afegeixes que ens agrada la gesta i que tenim una molt bona gastronomia, no és d’estranyar que els estrangers de mitja Europa decideixin vindre a estiuejar aquí. Per tant, els països que han tingut la “consideració” de rescatar-nos, haurien de fomentar que els seus habitants vinguessin, no només a estiuejar, sinó a primaverejar, tardonejar i hivernar (aquest adjectiu si té entrada al diccionari) D’aquesta manera es podria reduir considerablement el nombre d’aturats i la banca (sempre la banca) podria fer més negoci. Això sí, caldria fer-los unes ofertes apropiades per als amics, ja què, gràcies a ells, podríem tornar a parlar (possiblement) de miracle econòmic (ja que els nostres polítics, de ben segur, usarien aquest terme per a reconfortar als afligits ciutadans)
Però tota aquesta idíl·lica situació segur que no es produirà i des d’Europa s’exigirà a Espanya sacrificis i més sacrificis i, com sempre, qui ho acabarà pagant serà el ciutadà mig (ara ja més baix que mig), el que sempre ha acabat pagant “el pato” (ànec per als més catalans)
I què va fer Rajoy ahir? Amagar-se, tal i com ja ens té acostumats a fer. Quina Vergonya de president?
I què ha fet Rajoy avui? Fer una roda de premsa després que els seus experts (experts? Experts en què?) li han escrit en un paper el què ell és incapaç de fer i a veure si així complau al menys als seus, què, a la resta, segur que no ho farà.
I aquesta tarda cap a Polònia a veure a “la Roja”, en una mena de vacances caribenyes. Una bona manera d’oblidar-se dels problemes que té a casa. El què no sé sap és si per a celebrar una hipotètica victòria espanyola s’han emportat una botella de vi, d’aquell que té al seu mentor (Aznar, per a què ens entenguem), com a un dels personatges més representatius.