divendres, 22 de juny del 2012

ELS DIVENDRES NEGRES I ELS QUE VESTEIXEN DE BLANC




O de color, o amb estampat de floretes, o llunes, més és ben bé igual. Però és cert que sempre hi ha que no donarà suport al moviment. D’aquí caldria excloure als qui, ocasionalment, no s’han vestit de “dol” perquè s’han oblidat o perquè no han trobar roba negra.
La major part dels qui no es vesteix de negre, tampoc fan vaga les poques vegades que es convoquen, no acudeixen a les manifestacions, ni res de res.
Això sí, normalment són els qui més excuses tenen per a no sumar-se a cap acte reivindicatiu. Aquestes són algunes de es excuses que solen donar:
-Amb “això” de vestir-se de negre no s’aconsegueix res,,,
-On anem amb un dia de vaga... Se’n hauria de fer al menys una setmana...
-Caldria fer vaga el darrer dia de termini de presentació de la renda...
-Els sindicats no van mai units... Així com s’ha de fer pressió per aconseguir les nostres reivindicacions?
-Etc.
Després del primer “divendres negre” que férem a la nostra Administració, vaig comentar mig en broma mig en serio, que aquells que no s’havien vestit de negre, o eren de CiU o del PP. Potser no tots, però algun d’ells efectivament tenia una d’aquestes afiliacions polítiques. Què haurien fet si els governs fossin d’un altre color, com fa uns anys? Possiblement les seves conductes també haurien estat variades, mentre alguns s’haurien sumat al moviment, d’altres, no. I és que en tot col·lectiu hi ha els “amorfs” als qui no hi ha res que els motivi i que pensen que “ja ho aconseguiran els altres”. Però quan s’aconsegueix alguna cosa, no t’ho agraeixen ni hi renuncien. Bé per ells!
Aquest matí un m’ha dit: “Si tota la reivindicació ha de ser això...; jo només m’hi sumaré quan es comencin a cremar taules...”. Li he di que hi anés començant. No li ha semblat bé la idea.
No tots els moviments reivindicatius han estat bèl·lics. Gandhi va promoure la lluita pacífica. La dels “divendres negres” ho és i cada divendres va agafant més empenta.  El moviment va començar a l’Ajuntament de Madrid i els treballadors de l’Agència Tributària els varem imitar.
Cal recordar també el moviment social que va significar la lluita contra el PHN durant el segon mandat d’Aznar. En aquell cas el moviment era “blau” i va aconseguir aturar el transvasament i canviar governs.
Aquest matí a Tarragona s’ha fet la primera concentració del moviment “divendres negre” on han participat empleats públics de les diverses administracions: autonòmica, central, local, justícia, etc.  
De moment encara és un moviment incipient, però pot arribar a convertir-se en “imparable”. 

Fotos manifestacions Madrid:    http://www.flickr.com/photos/77048322@N04/sets/72157629930966254/show/  de http://www.fspmadridugt.org/