Porto 26 anys treballant a l’Agència
Tributària i no cal ni dir que, des d’ençà, la nostra feina ha canviat molt.
L’any 1986 (vaig entrar al mateix temps que
Espanya entrava a la CEE
i es va començar a aplicar l’IVA al nostre país) pràcticament no existien els
ordinadors, tret els que s’usaven per a la gravació de les dades. Tota la resta
de feina era manual. O sigui, la prehistòria!
El procés de
la declaració de la renda era complex. Les declaracions havien d’estar muntades
d’una determinada forma: la primera pàgina era les de els dades personals (núm.
DNI, nom i cognoms, adreça fiscal, etc.), a la darrera la liquidació i al bell
mig, els certificats de retencions (només quan es sol·licitava la devolució) Una
vegada revistat que el muntatge fos l’apropiat, calia codificar-la amb els
codis postal (recent creat) i fiscal de cada municipi, s’havia de subratllar
les tres primeres lletres del cognom i sumar les retencions dels diferents
certificats i, finalment, mirar que coincidissin amb la quantitat que posava el
contribuent i es puntejava. De cada 100 declaracions es feia un lot i es
numerava.
Quan ja s’havia enllestit aquest procés,
s’entrava al departament d’informàtica per a la gravació.
Gestories, assessories i entitats financeres
havien de portar-ho muntat seguint els instruccions que facilitàvem des de la
nostra Administració. Una vegada estava tot amb l’ordre correcte, es grapava.
Però la grapa no podia estar a qualsevol lloc. Exactament havia d’estar a 1 centímetre de la bisectriu de l’angle
superior esquerre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada