Vaig conèixer a Ismael a finals de la dècada
dels 70, quan vaig entrar a treballar al del Peno, a Vinaròs.
Ismael compaginava la seva feina a la fàbrica
amb les actuacions musicals que feia el se grup.
Un dia ens va contar que van acudir per actuar
a un petit poble (no el recordo, la veritat) i mentre feien temps esperant l’hora
del començament del ball, va fer una amistat.
El tema va anar complicant-se i entre cubata i cubata van decidir anar a un lloc una mica més reservat i lluny de
possibles mirades. L’ambient cada vegada era més càlid i Ismael ja anava a 100 (o sigui, tot llançat)
Els petons i les carícies cada vegada més íntimes,
s’anaven alternant o possiblement, passaven en un mateix instant.
Després d’haver-li acariciat els pits, Ismael
va voler donar un pas més i li va posar una ma per baix la falda per arribar
així a l’entrecuix i, finalment, a la part més íntima.
Però de cop i volta, Ismael es va sobresaltar
i fent un bot, va marxar d’allí a correcuita.
Li havien intentat donar “gat per llebre”...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada