Mai un govern havia perdut tanta credibilitat com el govern del PP que encapçala Mariano Rajoy.
El darrer govern socialista, el que va presidir Zapatero, quan va haver d’aprovar les primeres mesures anticrisi, va perdre molta credibilitat, però potser va ser més la sensació que es volia transmetre al carrer que la que hi havia en realitat.
L’oposició al Congrés i la premsa fidel, la que es coneix com la “premsa de la caverna” (sobre tot Intereconomia) van orquestrar tota una campanya de desprestigi per a preparar el camí de retorn del PP al govern d’Espanya.
Durant la seva època a l’oposició, Mariano Rajoy es va limitar a criticar qualsevol mesura que aprovava el Congrés a proposta del govern. Allà on els socialistes dient “blanc”, el PP es limitava a dir “negre”, sense ni tan sols arribar a valorar la necessitat de la mesura. Va ser una oposició “de acoso y derribo”, sense la més mínima voluntat de col·laboració. Perdó. Es van posar d’acord a l’hora de aprovar una reforma constitucional per establir els sostre de despesa que havia de tenir l’estat.
Recordeu que durant molt de temps Rajoy va amagar qualsevol esborrany de programa. Mai va donar cap alternativa a les mesures proposades pel govern. En la línia de la seva actuació es va limitar a dir que no apujaria l’IVA, que no baixaria el sou als funcionaris, que no faria pagar els jubilats i pensionistes pels medicaments, etc. etc.
Finalment, ho va d’haver incloure al seu programa per aparentar que, amb ell, tot canviaria a millor.
Aviat ens varem adonar que allò que deia que no faria ho acabava fent, més aviat que tard, perquè amb 6 mesos i escaig des de que va prendre possessió com a president, ha estat capaç d’adoptar quasi totes les mesures a les que abans es va oposar o bé va dir que no faria.
Quan finalment dimecres ens va arribar la mes dura de les que afecten el nostre col·lectiu de funcionaris (la retallada de sou concentrada en la paga extraordinària de Nadal), un company de treball ens va enviar una nota de premsa que va emetre el nostre ministeri (el Ministeri d’Hisenda y Administracions Públiques) on s’assegurava que no se’ns tocaria el sou.
La setmana passada se’ns va emetre un altre on es deia que la supressió de la paga extraordinària de Nadal, és una mesura temporal i que només afectaria a la d’aquest any...
Però qui se’ls creu? Encara ens tenen que enganyar més per a que ens adonem que ens estan prenen el pèl i els diners?
L’últim rumor és la pròxima retallada afectarà les productivitats. Aquest complement del sou es dona, sobre tot, als inspectors (A1) i en menor mesura als altres grups de forma descendent. O sigui, els darrers col·lectius de l’escalafó, són els qui reben menys productivitat.
Des dels sindicats ja fa molts d’anys
que es demana la supressió d’aquest complement salarial, ja que és molt
aleatori i depèn, quasi sempre, de la voluntat del cap de torn i, de vegades
no és l’equitatiu que hauria de ser. Si li caus bé al cap tindràs una
millor productivitat que si has tingut amb ell algun tipus de discrepància.
Evidentment qui té més les de perdre
són els inspectors, ja que la supressió total o parcial de la productivitats
els significarà la retallada més important de les que han patit fins ara.
Per acabar quedeu-vos amb aquesta frase: “Parla, encara que sigui veritat”. L’he llegida a l’espai que té Ferran Monegal al Periódico (tu i jo som tres) i que és, per a mi, una variant de: “L’important és que parlin d’un, encara que sigui malament”.
La dreta espanyola és una de les dretes més dures i reaccionàries d'Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada