Sol ser costum que quan un govern de diferent
color s’alterna al cap davant d’una nació, comunitat, ajuntament, etc. es culpi
a l’anterior per l’herència rebuda, normalment econòmica.
Cal dir però que l’endeutament d’una
administració no implica, necessàriament, una mala gestió. Dit això, és cert
que normalment, sempre s’ha estirat més el braç que la mànega i, de vegades,
s’han fet coses només per acontentar al dirigent territorial de torn, quasi
sempre del propi partit que governa.
Abans de que Catalunya demanés oficialment el
rescat, el portaveu del govern català Francesc (Quico) Homs va caure en la demagògia fàcil de donar la culpa del
dèficit de Catalunya als governs del Tripartit.
Com si a l’hora de la presa de possessió de Pasqual Maragall, el primer govern
Tripartit s’hagués trobat el marcador a zero.
Només per a fer front de les despeses corrents
(nomines, assegurances socials, despeses generals –llum, aigua, telèfon...-)
les administracions es veuen obligades a recórrer al finançament aliè, sovint
per que les transferències de tresoreria que els hi arriben d’administracions
superiors, i aquestes es retarden més del degut.
Segurament, si comparem el dèficit de la
Generalitat de l’any 2004 (primer govern Tripartit) i el de 2010 quan CiU torna
al govern, la diferència és molt gran. Però també els ingressos via
transferències estatals són molt superiors, la qual cosa permet un endeutament
superior en xifres absolutes. Cal recordar per exemple, que la recaptació via
IRPF es va incrementar del 33 al 50 % a partir de l’exercici de 2010. També es
va incrementar l’import de les transferències per IVA i Impostos Especials.
Les polítiques socials portades a terme pels
governs anteriors (Espanya i Catalunya) tindrien part de la culpa del dèficit
fiscal del que es queixa el govern de CiU. La posada en marxa de la Llei de la
Dependència impulsada per Zapatero i aprovada durant el seu mandat va permetre
ajudar a les famílies més necessitades i que Espanya entrés del ple al segle
XXI.
En canvi, les retallades que apliquen els
governs de la dreta (el PP a Espanya i CiU a Catalunya) en àrees tan
estratègiques com són els propis serveis socials, però també la sanitat,
l’educació o la cultura, faran retrocedir a Espanya i Catalunya diverses
dècades de cop. Però el pitjor és que hauran de passar moltes dècades abans de
recuperar el temps perdut i tornar a resituar el país al lloc on li pertocaria
estar.
Per això cal qüestionar-se l’efectivitat
de les mesures que s’estan aplicant i si realment les retallades ens portaran
en lloc.
Permeteu-me que, al menys, ho posi en dubte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada