dijous, 20 de setembre del 2012

RETIRADA ESTRATÈGICA?

Afortunadament no vaig ver la mili i, per tant, poc o res puc explicar-vos de tàctiques militars, però després d’uns dies de la dimissió de la gran lideressa Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid i abans presidenta del Senat i Ministra de Cultura, els motius de la seva dimissió encara no han quedat clars.
Les llàgrimes que ens va oferir durant el comunicat de la seva renúncia, eren sinceres o eren llàgrimes de cocodril?
S’especula que la dimissió va poder ser per motius de salut. El cert és que no sé la veu demacrada per a pensar que sé li hagi pogut reproduir el tumor que la va apartar fa uns anys de la política per uns dies (la veritat és que durant molt pocs)
Què està cansada de la política? Faltaria saber quina és en realitat la forma de cansament. Una persona pot estar cansada físicament, psíquicament o, simplement fastiguejada de com funciona tot.
Una persona que porta 30 anys en política com Dña. Espe no es cansa d’un dia per l’altre. Encara no fa un anys i mig que va tornar a encapçalar la llista del PP a l’Assemblea de Madrid... No podria haver-ho deixat abans?
Normalment les decisions no es prenen un dia per l’altre, al menys que hi hagi un fet concret que faci accelerar-les. No serà això?
Són conegudes les discrepàncies de Dña. Espe amb el seu líder nacional i President del Govern espanyol Mariano Rajoy. La lideressa sempre s’ha mostrat molt més radical davant d’un Rajoy aparentment molt més moderat i conciliador. O més indecís i covard... Es pot veure de diferents maneres.
S’especula que la gota que ha fet vessar el got de la paciència d’Aguirre ha estat la tebiesa amb la que Rajoy ha tractat el tema de la manifestació de la Diada i no ha estat més fer a l’hora d’intentar fer callar els veus que demanen la independència de Catalunya.
Doña Espe és molt espanyola. Quan va sortir a fer la roda de premsa, no sé si us vareu fixar, es va veure un detall que denota una posada en escena molt meditada. Estic parlant de la corretja amb la bandera espanyola del seu rellotge de polsera. No m’imagino a la lideressa lluint aquest mateix rellotge durant una recepció oficial o encara més, una festa de gala. Al seu joier deu tenir tants rellotges com dies té l’any i, per tant, molts per a poder escollir, la majoria, els imagino opulents, d’or i fins i tot amb pedreria preciosa. Però no, va haver de sortir amb el de la bandera espanyola per a demostrar el seu nacionalisme espanyol.
És incomprensible (al menys per a mi) la forma de pensar tan excloent que tenen que tenen els nacionalistes espanyols (també alguns catalans) que no poden veure com les catalans, bascs o gallecs poden mostrar les seves ensenyes nacionals i, en canvi ells, en fant tota mena d’ostentació. Un clar exemple és la gran bandera espanyola que fa ve col·locar Aznar a la plaça de Colom de Madrid i, segons es va dir al seu dia, eren necessàries grans ràfegues de vent per a fer-la onejar, la qual cosa, a Madrid, passa poc.
En conclusió, la dimissió d’Esperanza Aguirre podria tractar-se més d’una retirada estratègica abans de retornar a la vida política amb totes les garanties d’assolir el control del PP i, des d’allí intentar donar els salt a la presidència del govern d’Espanya. Veure’m...