dilluns, 10 de setembre del 2012

SERÀ INDEPENDENTISTA LA MANIFESTACIÓ DE DEMÀ?



Sí, rotundament. Digui el que digui Pere Navarro, Primer Secretari del PSC, la manifestació de l’11 de setembre serà independentista. El lema de la pancarta de capçalera y que ahir ja es va poder veure fotografiada per diferents mitjans i va córrer per Internet ho deixa prou clar: Catalunya un nou país d’Europa.
Primerament perquè la convoca l’Assemblea Nacional Catalana, sorgida de la voluntat popular i declarada independentista. Cert que si el gremi de sabaters convoqués una manifestació seria per a defensar els seus drets, cert? I quan la PDE convocava les manifestacions, no eren per a defensar el no al PHN? Imagineu-vos si algú hagués dit que era per a reivindicar no sé què... Veritat que li hauríem dit que no, a part de que no ens hauria agradat gens?
Pere Navarro s’equivoca. No obstant si algú vol acudir a la manifestació amb una reivindicació diferent, evidentment que podrà fer-ho. No crec que si un porta una pancarta on hi digui, per exemple No a les Retallades, mori el mal govern, li digui ningú res.
De fet CiU vol manifestar-se a favor del pacte fiscal. Cadascú és lliure de fer el que li sembli. Jo ho tinc molt clar.
Ahir, una amiga de Facebook va penjar l’enllaç on Pere Navarro feia aquestes declaracions amb un comentari que deia més o menys això: D’on ha caigut aquest? I jo li vaig respondre: el més no fotut no és caure, el més fotut és no poder aixecar-se.
Desgraciadament el PSC no viu el millor moment de la seva història i, penso, no diria cap disbarat si afirmés que viu, precisament el pitjor moment. Evidentment d’aquesta situació no en té la culpa Pere Navarro, ja que quan se’n va fer càrrec del partit, la situació era pràcticament de caiguda lliure.
No sóc qui per aconsellar al Primer Secretari i a la resta de l’executiva nacional sobre quina és la millor manera de portar el partit, però des del meu punt de vista passa per a cohesionar-lo i, tal com deia l’altre dia, marcar un perfil propi. Ahir, Navarro, insistia amb el federalisme. L’opció és molt més realista que l’independentisme sempre que el govern central (sobre tot si governa el PSOE) hi estigui d’acord i accepti la fórmula. I sinó és així, cal marcar diferències i deixar de navegar entre dues aigües: o som d’esquerres amb totes les conseqüències o no ho som; són un partit català o no; i, finalment o som federalistes o anem més enllà i ens posicionem a favor de la independència de Catalunya o si voleu, ser un nou estat d’Europa. Alguns socialistes de base ja pensem així.
Demà, quan em manifesti a Barcelona ho faré amb el convenciment de que Espanya ens maltracta. Ni el PSOE es va portar bé (Zapatero y Mas van retallar l’Estatut i el TC va acabar per deixar-lo irreconeixible), ni el PP, mol més centralista encara, ha fet cap gest d’aproximació als postulats catalanistes, més bé tot el contrari, cada vegada que poden ens retallen drets, llibertats i intenten espanyolitzar-nos en contra dels sentiments majoritaris dels ciutadans de Catalunya.