dilluns, 5 de novembre del 2012

EL DARRER DIA DE VACANCES



Passeig marítim de l'Ampolla. 


Avui acabo les vacances del 2012. L’any que ve, per obra i gràcia del PP tindré 3 dies menys. Per tant, avui, també és el darrer cop que puc gaudir d’aquest dia de vacances guanyat gràcies a l’haver treballat durant 24 anys per al mateix "empresari". Ara ja en porto quasi 27.
Tinc companyes de treball que en porten quasi 40 i els dies que perdran l’any 2013 seran molts més.
El govern del PP, en lloc d’incentivar els treballadors públics que més temps portem a l’Administració, el que ha fet, és equiparar-nos a tots indiferentment si acabes d’entrar o, com he dit abans, portes 40 anys de servei. Per a mi ni és just ni és legal, ja que com més dies et treuen, no només de vacances, sinó també de lliure disposició, el que estan fent és un greuge comparatiu amb els que porten menys anys treballats.
Ara mateix he estat, com aquell que diu, 3 setmanes de vacances. La resta que em quedava per a fer. Durant aquestes tres setmanes l’Administració, a diferència dels professors o professionals de la sanitat, no ha contractat ningú. Entre els meus companys s’han hagut de repartir la meva feina, igual que vaig fer jo quan ells van estar de vacances, majoritàriament, el passat agost.
Algú em pot dir que s’estalvia l’Administració de treure’ns vacances i dies de lliure disposició? En aquests cas, evidentment, res de res. Com he dit tantes i tantes vegades el que ha fet el PP és treure’ns drets adquirits gràcies a molts d’anys de negociacions i lluites sindicals.
A part d’aquest dies també ens ha tret la paga extraordinària de Nadal. Això sí, ens ha deixat la paupèrrima productivitat que ens donen periòdicament. I per què? Perquè l’elit de la casa, es a dir, el cos d’Inspectors d’Hisenda si que cobren una suculent productivitat i es clar, aquesta partida és intocable.  
El passat divendres vaig poder veure la pel·lícula Holocaust a 8TV. M’agradaria que ningú m’interpretés malament ni que tragués les meues paraules de context, però en cert manera, l’argument de la pel·lícula em va recordar el que està fent el govern de Mariano Rajoy amb la ciutadania en general.
Holocaust començar després de la victòria de Hitler i com poc a poc es van anar suprimint drets als jueus alemanys. Al principi, alguns jueus van optar per anar-se’n d’Alemanya, molts cap els Estats Units, però d’altres van pensar que aquella situació seria temporal i que, finalment, quan Hitler tindria tot el poder que desitjava, s’oblidaria d’ells.
Però poc a poc la repressió sobre els jueus es va fer més gran; cada cop tenien menys drets i cada cop la moral dels jueus anava minvant. L’exèrcit alemany va envair Polònia i va usar amb els jueus (alguns autòctons, d’altres emigrats o deportats d’Alemanya) la mateixa política. Els seus barris es van convertir en territoris jueus autònoms i hi van construir murs per evitar-ne les fugides (com passa ara amb els territoris palestins que hi ha a Israel)
Al final, el jueus, quan sortien dels seus guetos a les hores permeses, ja no podien ni portar cap tipus de bossa, sota l’amenaça de ser detinguts.
I què van fer els jueus mentrestant? Res. Ni es van manifestar ni es van revoltar, ni van prendre cap mesura. I així els va anar.