dijous, 29 de novembre del 2012

EL PLA B DE CIU

http://www.e-faro.info/
Ahir vaig llegar que, la nit electoral, Mas va posar el seu càrrec a disposició del partit. O sigui, va intentar dimitir. Però el partit no li va acceptar. Entre d’altres coses, imagino, perquè l’Oriol no sabria com campejar el temporal que té ara la federació nacionalista, encara que tingués al seu costat a son para Jordi el Capejador.
Ni Mas ni ningú del seu partit esperaven uns resultats com els que van obtenir diumenge. Els pocs convergents amb qui he tingut l’oportunitat de parlar, així m’ho van dir. Per tant, no tenien un pla B per si el resultat electoral no els hi era favorable.  
Els de CiU no deixen rea per a la improvisació. Quan prenen alguna decisió ha d’estar tot lligat i ben lligat. Però aquest com no ha estat així.
Ara, amb 50 diputats, lluny dels 68 que marca la majoria absoluta, han de buscar aliances electorals amb d’altres formacions polítiques que els hi permeti una certa estabilitat parlamentària. No és difícil veure que amb ERC (21 diputats),amb el PSC (20) o, fins i tot, amb el PPC (19) podrien configurar una majoria suficient, ja que amb qualsevol de les 3 formacions polítiques passarien el límit dels 68 diputats. Ara bé, amb qui de tots? Analitzem els pros i els contres.
Amb ERC. Seria el més lògic. Les dues formacions van ser les que es van proclamar guanyadores de la nit electoral. CiU perquè va guanyar (això és un fet incontestable) i ERC perquè va ser la força que més va pujar respecte a les eleccions de 2010 amb 9 escons i, per tant, els guanyadors morals. Després per les similituds existents entre totes dues formacions: ideològicament són pràcticament idèntics i totes dues estan clarament a favor de fer una consulta d’autodeterminació que pugui derivar, finalment, en la creació d’un estat propi.
Ara bé, mentre CiU vol una implicació màxima d’ERC i pretén que entri al govern, els republicans domés volen donar-los suport parlamentari, sense entrar al govern. Si ho recordeu, la setmana passada ja vaig dir que el millor que podia passar a ERC és que CiU tragués majoria absoluta. Llavors, la implicació no hauria anat més enllà que el suport a la consulta i traçar el camí cap a la independència.
D’entrar al govern, ERC, s’hauria de responsabilitzar de les retallades que han d’arribar i que segons el portaveu del govern en funcions Quico Homs, seran d’uns 4.000 milions d’euros. A part, com també he dit, l’entrada representaria una validació automàtica de les polítiques que CiU ha fet en aquests darrers dos anys. Aquestes hipotètiques situacions acabarien passant factura a la formació. No ho dubteu. Ahir Junqueras ja va tancar la porta a entrar al govern encara que els republicans votaran la investidura de Mas. 
Amb el PSC. Durant les primeres hores CiU no ho descartava, però Pere Navarro va tancar-los la porta als morros. El PSC està en hores baixes i un hipotètic pacte amb CiU podria significar el cop definitiu que els portés a ser un partit residual.
Ara mateix, el PSC té d’altres prioritats. La primera i principal la regeneració interna i mirar de passar pàgina dels darrers anys. 
De Manel Fontdevila a eldiario.es
 
Durant la campanya el PSC va predicar el federalisme i amb la boca petita va dir que estava a favor de fer la consulta popular, però dintre de la legalitat; mentre que CiU i ERC la volien fer sí o sí, encara que des de Madrid els ho prohibissin expressament.
Amb el PPC. Dilluns pel matí, l’Alicia Sánchez Camacho ja va dir que un pacte de govern amb CiU amb Artur Mas era impossible i sense Mas, pràcticament impossible. Han passat els dies i ara diuen que l’única manera possible d’arribar a acords seria que CiU renunciés a fer la consulta, la qual cosa em sembla molt improbable.  
De totes formes, CiU ja ha admès que si no té un ampli suport, serà molt difícil tirar endavant la consulta.
Ara mateix, si Mas tingués el domini del temps, faria marxa enrere i tornaria al dia abans d’anunciar la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions. Però el temps és impossible de controlar i sol passar factura de les accions que s’han pres al passat. 
Ah! I de pla B no n'hi havia...