LA QUINTA DEL BUITRE

Vull sortir al pas de les declaracions que va fer Iker Casillas, capità del Real Madrid ara fa uns dies. Casillas menyspreava el Barça amb l’argument que no han de presumir de jugar amb 11 jugadors de la pedrera quan només fa uns anys jugava amb 11 estrangers.

Vull recordar que a Casillas, juntament amb Xavi, el van concedir el premi Príncep d’Astúries de l’esport pels valors que representen tots dos jugadors. Per tant, a una persona que ha estat tradicionalment prudent, sembla mentida que hagi pogut pixar fora del test com ha fet ara.

En el cas del Real Madrid podria aplicar-se aquella dita de qualsevol temps passat va ser millor.

Potser Iker Casillas sigui relativament jove, però se’n hauria de recordar de l’anomenada Quinta del Buitre, que va donar nom a una sèrie de bons jugadors que, allà pels anys 80 van guanyar 5 lligues seguides (si la memòria no em falla) Imagino que noms com el de Buitragueño (de qui es va agafar el nom), Chendo, Sanchís, Michel, Martín Vázquez, etc. us sonaran a quasi tots.

Aquesta quinta va agafar el relleu del Barça després de 3 anys d’èxits amb Terry Benables com entrenador. Va ser una època on el Barça mirava amb enveja la pedrera del Madrid. I als qui no pensen així, els recordaré que per aquella època, de la Masia va sortir un jove jugador d’origen magrebí que responia al nom de Nayim. Va ser la gran promesa blaugrana de principis dels anys 90 i a la seva generació sé la va batejar com la Quinta del Moro. Nayim no va arribar a triomfar mai al Barça i se’l recorda, sobre tot, pel gol que li va donar al Saragossa una Recopa d’Europa.

Anys després va arribar una altra quinta, la del Pelat. De la pedrera del Barça va sortir un hàbil migcampista d’origen càntabre: Ivan de la Peña. Un altre cop el barcelonisme va dipositar en ell les esperances de trencar els anys victoriosos del Madrid. El seu joc tampoc va collar al Barça i Cruyff el va acabar enviant al ostracisme.

El Barça va haver d’esperar l’arribada de Xavi primer, de Puyol més tard i després tota la resta de grans futbolistes que ha donat la Masia, per a poder tenir l’hegemonia del futbol espanyol i europeu. No obstant, el fruits en forma de resultats no van ser immediats i encara vàrem tenir que esperar uns anys abans d’aconseguir-los. Primer amb Van Gaal i més tard amb Rijkaard (tots dos holandesos) van començar una sèrie d’etapes d’èxit guanyant diverses lligues espanyoles i la segona Copa d’Europa. Posteriorment arribaria el súmmum amb l’arribada de Guardiola i l’esclat definitiu de la pedrera.

Mentre el Barça camina per bon pas pel camí de la sostenibilitat, el Madrid ha fet com els cranc: recula i segueix el camí de la malversació i és mou seguint els capritxos dels seu president... I aquest sistema no sempre els hi ha sortit bé. Només cal recordar els casos de Kaka, Benzema, di Maria, etc. que van arribar precedits per la seva fama, però que no han acabat rendint els que d’ells s’esperava i si no el venen és degut a les altes fitxes que cobren i que cap altre club estaria disposat a pagar. 

Per cert, em deixeu que li tiri una floreta a Casillas? BOCAMOLL!! 

Si no heu vist mai el gol de Nayim que va donar la Recopa al R. Zaragoza l'any 95, mireu l'enllaç, val la pena:    http://www.youtube.com/watch?v=Tp8SjQjqEEA