diumenge, 23 de desembre del 2012

NO FELICITARÉ A ARTURO



En aquest cas no seré políticament correcte. De ser-ho felicitaria a Arturo Mas per la recent proclamació de President de Catalunya (la qual cosa no implica, ni molt menys, que sigui el president de tots els catalans)
Ja fa uns anys que vaig decidir no felicitar els meus rivals polítics. El respectaré, miraré de no insultar-los si no és que la fan molt grossa (algú recorda algun insult meu cap algú d’ells? Jo no)
El qui em coneixeu bé sabeu del meu tarannà. Sóc molt amic dels meus amics, però quan crec que una persona no es mereix ni la meva amistat ni, tal vegada, el meu respecte, miro d’ignorar-lo i, si s’escau, criticar-lo sempre que sé sobrepassi en les seves actituds totalitàries i intolerants. Potser Mas sigui prudent en aquest sentit i que tingui ben assumit el rol de President de la Generalitat, però no em direu que no ha estat força permissiu amb algun dels seus conseller. Felip Puig, Boi Ruiz, etc.
El començament d’aquesta legislatura no ha estat tot el bona que hauria esperat Mas. No havien passat ni 24 hores quan a Madrid es celebrava el sorteig de la rifa més popular de l’any i, possiblement, la més important de les que es fan arreu del món. El qui hi juguen, que solen ser la majoria dels espanyols tenen dipositades moltes esperances amb que els hi toqui, al menys, un pessic que els hi permeti tapar algun forat i, en tot cas, permetre’s donar-se alguna alegria. Avui, una vegada celebrar el sorteig, la sort ha estat força esquiva amb Catalunya. Ni a la Bruixa d’Or de Sort ha tocat res!
No és que les coses haguessin canviat molt, però de tocar a Catalunya, allà on ho hauria fet, hauria reactivat, encara que només fos per uns dies, l’economia. Qui sap si els més agosarats s’haurien atrevit a muntar algun negoci que hagués donat feina a la gent de la comarca. Però no ha estat així.
Els propers dies, Mas, tindrà una petita treva. Ja sé sap que durant els dies de Nadal i Cap d’any la política s’atura. És quan els governants aprofiten per fer algun viatge llunyà per visitar les tropes (Rajoy va viatjar a Afganistan)
Però una vegada hagin passat aquestes dates, Mas haurà d’afrontar la dura realitat del dia a dia: negociacions amb Madrid i retallades en seran la constant.
El cert és que no espero res d’aquest anys que ve 2013. Lluny queden els qualificatius de feliç i pròsper. Tot indica que no serà ni una cosa ni l’altra. Auguro un dur any 2013 per a la majoria dels espanyoles i catalanets del carrer, però també per a Mas, Rajoy i companyia. No és el mateix para un governant tenir una legislatura plàcida que una de turmentosa.
Si només fa uns dies Mas incomplia un any, dintre d’un altre any Rajoy n’incomplirà dos i Arturo un del seu segon cicle. Un cicle que, ara per ara, ningú (crec) s’atreveix a dir si l’esgotarà o no. I en aquest tema tindran molt que dir Junqueras i els seus republicans. Si la legislatura complau a ERC, ja els anirà bé fer el paper de crossa i usar-la com a rem per anar cap a Ítaca. Però si la legislatura es complica i hi ha mala mar i els vaixells independentistes queden varats al port sense poder sortir, Mas podria tornar a convocar unes eleccions anticipades.
No li desitjaré sort, Sr. Mas. A vostè no, però desitjo per als catalans i les catalanes que vinguin dies millors i que es compleixin els seus desitjos: encara que aquests siguin més humils, però no per això més fàcils d’assolir.
Que hagi sort!