ELS BANCS, SEMPRE ELS BANCS...

Fa 27 anys que treballo a l'Administració. Durant tot aquest temps m'han passat anècdotes per a escriure un llibre o diversos microrelats. També les he vist de tots els colors amb diversos canvis de govern que, normalment, han significat canvis en la direcció mateixa de la meva empresa. Perquè l'Administració, en definitiva, és una empresa que es dedica a atendre als ciutadans i gestionar-los, en el nostre cas, la majoria dels impostos estatals.
Dit això, us vull explicar casos verídics, alguns d'ells molt generalitzats que m'han passat. Un d'aquest (i que mai abans m'hi havia trobat -al menys no ho recordo-) em va passar ahir. Un jove va venir a donar-se de baixa d'activitat. L'alta l'havia tramitar a mitjans del mes de novembre i, com que encara no havia començat, no volia que la Seguretat Social li cobrés els corresponents autònoms. I per què es va donar d'alta tan aviat? -Preguntareu-. La resposta potser us sorprendrà: Perquè li va exigir una entitat bancària per a concedir-li un préstec.

És lícit que alguns bancs (o banquers –imagino que de vegades cada directillo tiene su librillo-) puguin exigir com a requisit documents que, en principi no són de la seva competència. O dit d’una altra manera, involucrar a l’Administració només per a cobrir l’expedient? O és que pensa pagar de la seva butxaca les despeses extres que pot ocasionar fer els tràmits?

El reglament intern sobre certificats diu, de forma expressa que no s’han de fer certificats requerits per les entitats financeres, sobre tot els de corrent d’obligacions. No obstant això, sovint (no cada dia però ben a prop) sempre arriba gent demanant certificats. Quan els hi dius que no se’n fan i que i que els bancs ja ho saben, pregunten: I per què ho demanen? La meva resposta és: Pregunta’ls-hi a ells?      

Com que sempre els hi dono el meu nom i telèfon juntament amb una petita explicació, de vegades algun director o empleat m’ha trucat per a confirmar la certesa d’aquella informació. Fa uns mesos, crec que a partir d’abril, la Caixa gran va elaborar una normativa interna sobre préstecs on un dels requisits indispensables era aportar un certificat al corrent d’obligacions expedit per l’Agència Tributària. A partir d’aquell moment m’han trucat uns quants empleats. Sempre els hi dic el mateix: Nosaltres tenim una normativa i vosaltres una altra que xoquen entre si.; tu i jo no ho arreglarem; el més procedent no seria que la direcció de la Caixa es posés en contacte amb la nostra direcció per mirar com es pot solucionar. De moment sembla que no ho han fet.

L’Agència Tributària posa a l’abast de tots els contribuents els mecanismes necessaris per a fer tot tipus de tràmits per Internet, també el poder sol·licitar certificats. Però ara per ara aquesta solució està lluny de ser la ideal, pels desconeixement tècnics de la majoria de ciutadans o, simplement, per la por que els hi fan les noves tecnologies.

La majoria de les Administracions Públiques tenen subscrits convenis amb l’AEAT per a poder consultar aquelles dades que precisen, sempre dintre de les directrius que marca l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. Signar convenis així amb entitats privades és més difícil (no sé sinó, fins i tot, impossible), però sempre es podria recórrer a terceres persones habilitades per a poder operar per a tercer, es a dir, gestors, assessors fiscals, advocats, etc. El problema quedaria ràpidament solucionat.

De vegades, quan parlo amb la gent, els hi faig la següent reflexió: Quan estudiava a l’Acadèmia Cots amb D. Ramon Cinca Piqué, recordo que quan dues persones volien establir relacions comercials, podien adreçar-se al banc o caixa a la recerca de referències econòmiques i, les entitats financeres les havien de facilitar; ara sembla que, de sobte, desconeixen l’estat econòmic dels seus clients quan, paradoxalment és quan més mecanisme de control tenen.     

Que algú m’ho expliqui que no ho entenc.