 |
| La seu del Consell Comarcal del Montsià. |
Hi ha molts
ciutadans que tenen opinions negatives respecte als funcionaris. De vegades
obliden que funcionaris ho són els metges que els curen, els policies que
vigilen per a la seva seguretat, els bombers que acudeixen quan hi ha una
emergència o els mestres que eduquen els seus fills. A part de molts d’altres,
evidentment. Fins i tot els notaris i registradors són funcionaris.
Hi ha qui defensa
que, l’administració, s’hauria de privatitzar o, al menys, equiparar els
funcionaris a la resta dels empleats del sector privat. Sobre aquest tema es fa
molta demagògia i sovint, els que surten per les televisions o les ràdios a
opinar, donen uns arguments que saben que agradaran a la majoria dels qui els
estan veient i escoltant, sense explicar que pobres dels ciutadans si un dia desapareix
el sector públic...
Els funcionaris som
necessaris, perquè som imparcials. Quan prenem possessió del càrrec prometem la
Constitució i guardar i fer guardar les lleis i les normes de l’estat i/o comunitat
autònoma. Alguns funcionaris treballem amb una informació molt confidencial i
privada: expedients mèdics, dades econòmiques, expedients jurídics i policials,
etc. Qui pot garantir la confidencialitat d’aquestes dades més que els funcionaris
públics?
No fa gaires dies
escoltava un debat en el participava l’expolítica del PP Montserrat Nebreda on demanava
més mobilitat per als treballadors públics. Incidia que calia anar-se oblidant
de néixer, créixer i morir al mateix lloc.
Sobre aquest tema
voldria fer algunes consideracions:
-Quan aprovem l’oposició,
els funcionaris guanyem una plaça i, al menys que s’amortitzi aquesta, ens
devem al nostre lloc de treball. No obstant això, el trasllat de funcionaris no
és hermètic i està degudament regulat. Però és evident que no és el mateix
traslladar al algú dels grups més alts (amb un poder adquisitiu molt més
elevat) que no a un empleat públic dels grups més baixos on, el trasllat,
podria significar-los la ruïna econòmica.
-El que si que és
factible, al meu entendre, és optimitzar (mireu que no parlo de reduir) els
funcionaris i d’altres empleats públics de les diferents administracions.
Amb la creació de
les autonomies, sovint, es van crear organismes que, a la pràctica estan buits
de contingut, amb escasses competències. Les funcions que tenen atribuïdes es
podrien fer, perfectament, des d’un altre departament.
L’altre dia, un amic
meu, alcalde i exdiputat i, per tant, amb molt bagatge polític, reclamava la
supressió dels consells comarcals, eines pràcticament inútils. A Catalunya, els
consells comarcals es van crear pels interessos partidistes de CiU, el partit
que governava des del restabliment de la Generalitat. Van fer-los servir per col·locar
familiars i amics i fidelitzar famílies.
Només a mode
d’exemple, durant molt de temps i potser encara ara, l’obra més gran que s’ha
fet per iniciativa del Consell Comarcal del Montsià (la meva comarca) va ser la
seu del propi consell.
Val la pena seguir
gastant diners públics en coses que, a la pràctica, tenen molt poca repercussió
amb la ciutadania?
-Per a que una
oficina administrativa sigui rendible ha complir funcions bàsiques i tenir
assignades competències pròpies i els seus funcionaris han d’estar capacitats
per a servir al ciutadà en tot allò que puguin necessitar, dintre de les seves
competències.
Desgraciadament, a
l’administració, en els darrers anys, cada cop han entrat més assessors i
d’altres càrrecs que no realitzen cap tasca en concret, però tenen el carnet
del partit o són íntims de les autoritats del moment. Situacions com aquesta
desprestigien la administració sense que els qui som funcionaris hi tinguéssim
cap culpa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada