dijous, 10 de gener del 2013

ORA ET HAUD LABORA (resa i no treballes)



La frase original és ora et labora (resa i treballa) , encara que jo li he volgut posar la negació haud (no) Per tant, seria resa però no treballes. I no per falta de ganes, simplement perquè no es troba feina en lloc.
Fa un anys es va aprovar la reforma laboral del govern del PP. L’enèsima reforma laboral que s’aprova al nostre país. Sembla ser que tots els mandataris no volen passar a la història sense haver-ne aprovat, al menys, una.  
Totes les reformes laborals han tendit a perjudicar els treballadors i donar més marge de maniobra als empresaris per a que puguin abaratir salaris i rebaixar les indemnitzacions per acomiadament.
Però de totes, la de Rajoy, la que es va aprovar l’any passat, és la pitjor. Hi ho és perquè els sindicats no van poder dir ni piu. I es clar, si un govern de dretes, amic dels empresaris, legisla sense tenir en compte els sindicats, el resultat final no és un altre que una llei molt permissiva i que a la pràctica tolera totes les males arts que apliquen els empresaris.
Molts treballadors, davant d’una situació com aquesta, opten per callar i assumir l’autoritarisme de l’empresari.
El principi de una reforma laboral ha de ser crear ocupació i si és estable, molt millor. Espanya, tots ho sabem, és juntament amb Grècia el país d’Europa amb una taxa d’atur més elevada i això va en detriment del progrés econòmic del país. No cal ser economista per a fer afirmacions com aquestes.
Ara bé, l’objectiu dels empresaris davant una reforma laboral, és un altre molt diferent: abaratir costos de producció i el més fàcil és poder acomiadar treballadors pagant-los una misèria d’indemnització per a poder-ne contractar d’altres molt més barats. Negoci rodó i fàcil.
Potser per això, perquè el govern de Rajoy ha permès que l’acomiadament fos molt fàcil per als empresaris, durant l’any 2012 a Espanya es van perdre quasi mig milió de llocs de treballa, concretament 426.364 (més de 200.000 dels quals a Catalunya!) Una xifra que sumada a la que ja s’arrastrava, dóna que, en aquests moments, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), ja haguem superat els 6 milions d’aturats. Com Catalunya durant els primers anys de Pujol, som 6 milions, però d’aturats! Fixeu-vos en la magnitud de la tragèdia.
Què s’ha de fer per a fomentar l’ocupació? En teoria és molt fàcil, a la pràctica, no tant: fomentar les polítiques actives i crear llocs de treball. I què fa falta per a portar això a terme? Apostar pel creixement i l’economia productiva.
Però tothom, govern i empresaris, han aprofitat l’actual conjuntura econòmica per a fer, precisament, l’invers del que he dit. Amb la contenció de la despesa pública manada per Alemanya (no Europa, no, Alemanya), no es destina suficients diners per al foment de les polítiques actives de treballa ni s’inverteix en sectors considerats estratègics. I, així, d’aquesta manera, és impossible que hagi creixement econòmic. Creixement demogràfic tampoc no n’hi ha. Encara que sembli que ho hagi posat per posar-ho, penseu que el futur de les pensions només està garantit si e manté o augmenta el número de cotitzants a la seguretat social i això només és possible si hi ha un augment demogràfic sostingut.
I què més us podria explicar sobre el treballa? A sí, el cas treball o Pallerols que ha tornat a la actualitat després de més de 17 anys.
El cas Pallerols és un cas evident de que els diners que es destinen a crear polítiques actives, de vegades, té un ús inapropiat. Quan algú que es digui Pallerols o qualsevol altre nom està d’acord en fer tripijocs per a desviar diners cap a un partit polític determinat, tingueu en compte que ell també hi guanya, per què, de no ser així, qui ho faria?
Durant aquells anys el conseller de Treball de la Generalitat era Ignasi Farreres, d’Unió Democràtica de Catalunya, guardonat pel sindicat UGT. Recordo que en aquell temps, on el presumpte escàndol del finançament irregular d’UDC ja s’havia destapat, des de dintre del sindicat es van aixecar veus crítiques.
Ara, quan a correcuita s’està negociant per a que els imputats no entrin a la presó i la UDC està disposada a retornar els diners (la qual cosa és acceptar el delicte), són moltes les veus que reclamen la dimissió del màxim dirigent d’aquest partit i que no és un altre que Josep Antoni Duran i Lleida. Però no és l’únic que hauria de dimitir. També ho hauria de fer el màxim responsable de la UGT de Catalunya José María Álvarez.
I tu, si no tens feina, mentrestant, resa i no paris de resar i de tant en tant encén un ciri a Santa Rita, la patrona dels impossibles, a veure si de una vegades trobes feina i, de retruc, s’arregla la situació del país. La laboral? Sí home, aquesta també, però potser primer caldria arreglar la política, no trobes?