diumenge, 20 de gener del 2013

QUI ES CREU A D. MARIANO RAJOY (encara)?



Caricatura de Javier B.V. publicada a la Vanguardia.



Davant l’afer Barcenas que ha estat com un torpede a la línia de flotació del PP, Rajoy diu que no li tremolarà el pols a l’hora de depurar responsabilitats.
Potser D. Mariano ignora que el primer responsable, ja que en esta vida és pot ser pecar d’acció o d’omissió.
No sé si D. Mariano ha estat o va estar en el passat un dels receptors del sobres que sembla ser es repartien els alts càrrecs del PP, tal i com va confirmar el qui va ser Secretari General d’AP Jorge Verstrynge, o simplement, quan això es feia, es girava cap a l’altre costat fent com aquell que no veu res.   
D. Mariano va arribar a la presidència del PP per casualitat. Aznar va manifestar no fa gaire que el seu primer candidat era Rodrigo Rato, però que aquest li va dir que no, potser perquè sabia que  fora de la política es podien guanyar més diners.
Va ser un mal cap de l’oposició que, durant els primers anys de l’estafa (no és una crisi, és una estafa) es va limitar a criticar el govern de Rodríguez Zapatero sense voler arrimar mai l’espatlla només amb l’única intenció d’apartar els socialistes del govern com més aviat millor.
No era difícil preveure que, D. Mariano, seria un mal cap de govern. No obstant això, el 20-N de 2011 va enganyar a molta gent que van confiar en ell esperant sortir de el més aviat possible de l’estafa. Potser alguna van pensar que tenia una mena de vareta màgica que només tocant un porcí de territori espanyol tot canviaria d’un dia per l’altre. Aviat se’n van adonar que no seria així.
Una de les primeres mesures que va prendre va ser fer una reforma laboral que acontentés al món empresarial. Des de sempre, les reformes laborals han demostrat ser un fiasco i, la de Rajoy, no seria l’excepció. Ni amb reforma ni sense reforma, l’atur, el mal endèmic d’aquest país, no parava de créixer i créixer. De fet, avui en dia, després d’un any de govern del PP, encara segueix creixent a un bon ritme.
Degut a aquesta situació, els sindicats li van fer una vaga general. Mai cap dirigent de l’estat espanyol havia patit una vaga general als escassos mesos de governar. I és que el seves polítiques econòmiques, però també social, no acabaven de rutllar.   
Després van arribar les pujades d’impostos (primer l’IRPF i després l’IVA), tot i que s’havia compromès a no fer-ho.
Les continues retallades en sanitat, educació, cultura, etc. van tocar el moll de l’os de l’estat del benestar i això que havia garantit que no tocaria aquests pilars bàsics de la societat.
Finalment va arribar la supressió de la paga de Nadal per a tots els empleats públics de qualsevol administració (central, autonòmica, local, seguretat social...) I ho va fer poc temps després que el Ministre Montoro hagués dit que no es retallarien el sous dels funcionaris. Cóm és possible tanta hipocresia D. Mariano? Potser perquè ja s’havia oblidat de les dures crítiques que va llençar cap a Zapatero quan va aplicar les primeres mesures. Per tot això sé li va convocar una segona vaga general. 2 VAGUES GENERALS EN MENYS D'UN ANY!!
I si mirem portes cap endins, ens en adonarem que no ha mogut un dit a l’hora d’actuar contra els corruptes de casa seva involucrats en innumerables casos de corrupció: Gürtel, Brugal, Palma Arena, EMARSA...
El propi Bárcenas, inculpat en la trama Gürtel seguia disposant de despatx a la seu de Gènova i Ricardo Costa, Secretari General del PP Valencià, se’l va apartar per un temps sense que tampoc perdés el seu status dintre del partit.
I ara pretén que ens el creguem? No D. Mariano, no, ens ha enganyat massa vegades per a que els ciutadans puguem pensar que aquesta vegada sí que ens diu la veritat i farà fora els responsables (TOTS) de la corrupció del seu partit. Potser perquè també vostè, D. Mariano, hauria de plegar.