dimarts, 1 de gener del 2013

TREMOLO!



Tremolo davant les previsions per a l’any 2013. Rajoy ja va avançar que serà un any molt difícil, encara que canviarà a partir del segon semestre.
Què serà que no em crec la segona part? L’any 2013 serà un any molt difícil, des de l’1 de gener fins el 31 de desembre. Pessimista? No ho sé, crec més bé que sóc realista. Si durant tots els anys que dura l’estafa, no s’acaben de veure brots verds (per molt que de vegades algun dirigent els pugi divisar) S’han posat les bases per a una economia de creixement? Evidentment, no.
Ja coneixeu la meva teoria: Aquesta crisi s’acabarà quan els poderosos (els que mouen les grans finances del món mundial) diran que s’ha acabat i no serà abans d’assolir tots els seus objectius: haver assolit tots els objectius de la contra-revolució financera.
Hi ha qui m’ha contradit aquesta teoria i m’ha dit que si ens acaben arruïnant, d’on trauran després els beneficis. Potser sí, però crec que com aquells jugadors d’escacs, ja pensen amb les següents jugades abans de que mogui l’adversari.
Quan es doni la crisi per acabada, tornarà a fluir el crèdit i ens tornaran a crear noves necessitats per a que tornéssim a consumir. Segurament les necessitats seran molt bàsiques, ja que l’estat del benestar tal i com hem conegut, desapareixerà per a les classes populars.
En un camp molt més domèstic, què passarà amb les relacions Catalunya-Espanya?
Va dir Mas el dia de la presa de possessió del nou govern de la Generalitat que vol que aquest (el govern) sigui de diàleg permanent. Diàleg amb qui, amb el govern central? Ja sé sap que dues parts no s’entenen si una d’elles no vol i l’actual govern de Rajoy o el futur del socialistes (si és que es dóna), no estan (ni estaran en el futur) per l’entesa amb les exigències de Catalunya.
Veig a Mas i a Rajoy fent un autèntic diàleg de besucs, es a dir, cadascú d’ells seguirà amb les seves idees sense fixar un marc de negociació raonable on poder, al menys, arribar a acords que puguin satisfer a la majoria dels ciutadans d’aquí.
Mas sap que, ara per ara, compta amb el suport manifest d’aquelles persones que, el dia 25 de novembre van optar per votar l’opció que es faci un referèndum sobiranista. Mentre que Rajoy li exigirà a Mas que acati la Constitució Espanyola, es a dir, que no es podrà fer una consulta legal. Recordeu que Mas quan va prometre el càrrec de president va dir que acatava la Constitució i l’Estatut? Rajoy li recordarà i l’exigirà que sigui conseqüent amb el que va prometre.
Però aquesta no serà l’única mesura que prendrà Rajoy. El govern de l’estat compta amb una arma de destrucció massiva. Aquesta arma, que té pensat fer-la servir per al proper 2013 (jo crec que en una any ja n’hi haurà prou per a sortir-se’n amb la d’ells), es diu ofec financer. El govern de la Generalitat necessita liquiditat per a poder fer funcionar tota la maquinària de la que disposa: hospitals i centres de salut, col·legis, policia, bombers, oficines dels diferents departaments, etc. Però el govern de la Generalitat, fins que Catalunya esdevingui un estat propi, no disposa dels recursos necessaris per a cobrir totes aquestes necessitats. Ni tant sols una petita part, ja que les recursos traspassats pel govern central són mínims i el marge de maniobra encara més. Per tant, des del govern centrals es farà xantatge al govern de Mas. O t’oblides de la independència o t’ofegarem econòmicament endarrerint les transferències estatals.
Una bona prova és que bans d’aplicar-se, el govern de Rajoy ja ha presentar recurs d’anticonstitucionalitat a l’impost que va crear Mas quan estava en funcions sobre els dipòsits bancaris. Suposo que sabeu que el govern central en va crear un a tipus 0 (zero), la qual cosa, que jo sàpiga no té precedents en lloc. I per què ho va fer? Senzillament per a evitar que qualsevol comunitat autònoma (Catalunya en aquest cas), no pugui establir un tipus superior i, de fer-ho, s’anirà en contra de la norma estatal. Digueu-li inversemblant, rocambolesc, com vulgueu, però efectiu.

Feliç 2013 a tothom i recordeu que si no hi ha reacció ferma per part de la ciutadania, quans ens en adonarem, ja no tindrem cap dret, ni el de queixa!