dilluns, 25 de març del 2013

EL SÚPER QUE VA MATAR EL COMERÇ



A l'entrada d'Amposta, tal i com s’arriba des del Montsià interior, arribarem a una plaça: la de la Castellania d’Amposta (primer només era de “la Castellania”, però sembla ser que hi havia gent que ho interpretava de forma incorrecta)  No hi pot haver cap confusió ja que hi oneja una gran bandera d’Amposta (res a veure amb la de la plaça de Colom de Madrid) Però encara hi ha un altre tret diferencial per la qual cosa, el viatge novell, no podrà equivocar-se: segurament és un dels llocs on hi ha més súpers per metre quadrat del món mundial.
Sé que és una norma no fer propaganda de ningú, al menys que et paguin per la publicitat realitzada, però per una vegada, i sense que serveixi de precedent, anem a enumerar-los: el primer que trobarem, a l’esquerra, el Mercadona (recentment inaugurat), a dreta, el Dia, donant la volta a la plaça, el Carrefour i després el Lidl. Una mica abans haurem vist el Caprabo, al costat de Merkal Calzados.   
Segurament molts botiguers d’Amposta es sentirien feliços si s’acabés aquí, però encara hi ha dues grans superfícies més: l’Aldi i l’Eroski, situades a d’altres puts de la ciutat. Personalment em semblen molts de súpers per a una petita ciutat com Amposta amb a penes 20.000 habitants.
Però la història dels súpers ve de lluny. Pràcticament des de la instauració de la democràcia.
El primer súper d’Amposta tenia un nom que, pe si mateix, era tota una declaració d’intencions: la Unió. De fet, més que un súper era una cooperativa de consum creada pels comunistes locals que pretenien així, oferir als seus socis uns productes de qualitat a uns preus més competitius.
Però els de la Unió no eren fabricants i, per tant, havien de recórrer a un majorista per a que els subministrés el gènere. Aquest majorista, propietari dels supermercats Preko, en veure que a Amposta hi podia haver negoci, n’hi van muntar un de petit que ha perdurat amb el nom de Dia fins fa ben poques setmanes. Va ser el principi del fi del comerç tradicional de la nostra ciutat.
Més tard arribaria l’Amica, l’Intermerca, el Plus (que va obrir dues vegades i en va tancar dues més), el Mercadona (en una primera ubicació), el Caprabo (que va arribar a tenir dos centres oberts) i tota la resta que he enumerat anteriorment.
L’obertura de centres comercials era directament proporcional al tancament del petit comerç tradicional i familiar que hi havia a Amposta, alguns d’ells de llarga tradició. I no només això, el Mercat municipal va iniciar un període de declivi que, de no posar-hi remei, a la llarga, podria acabar desapareixent.
Curiosament, sempre s’ha dit que una gran part del viver de vots que té CiU ve, precisament, de les famílies de comerciants. Es increïble veure com, mentre s’ofega el comerç, els comerciants, una legislatura darrere de l’altra donen suport a aquells que han permès la instal·lació desmesurada de súpers a la nostra ciutat.
El penúltim gran invent convergent va ser la nova zona comercial també a tocar de la plaça de la Castellania d’Amposta. Allí s’hi havien d’ubicar firmes com el Decathlon o el Leroy Merlin, a part del Carrefour que va ser l’únic que, finalment va acabar per establir-se.
Des de l’ajuntament es va vendre com una solució per a dinamitzar la resta del comerç local (roba, calçat, objectes de regal, complements, electrodomèstics... ) Es va iniciar una campanya de promoció que a mi em va semblar més una rentada de cara; una manera de voler quedar bé davant els seus votats. Però el fracàs que va significar que no s’establís cap gran marca, així com la crisi que ens afecta, ha fet que, finalment, la solució acabés en desastre. Més o menys tal com ja havia passat amb anterioritat amb la creació de la zona lúdica de Tosses. Però els ampostins erra que erra: van a menjar de la ma de qui, amb l’altra els hi dóna garrotades.
Fa anys vaig proposar que a la plaça de la Castellania s’hi podria col·locar l’estàtua eqüestre d’aquell que durant 23 anys va permetre transformar la ciutat. Ara tinc una altra idea: col·locar una estàtua al comerciant enganyat. I no per la dona precisament...