ELS DUBTES DEL PP

La política actual del PP es crear dubtes sobre d’altres col·lectius (principalment partits polítics) per a intoxicar l’opinió pública, però sense esvair els molts que recauen sobre els seus propis membres.

Quan l’estratègia consisteix en escampar merda (perdoneu l’expressió) sobre els altres, sense haver fet net a casa seva, la credibilitat de qui ho fa queda en alguna cosa menys que en entredit, queda en no res, en zero.  

Normalment l’encarregat de d’aquesta missió és el Ministra d’Hisenda i Administracions Públiques Cristobal Montoro. Va acusar de defraudadors, sense proves, els diputats de l’oposició. Més tard va concretar les seves acusacions i va senyalar al grup socialista.

També es va insinuar això mateix dels artistes després de la gala de lliurament dels premis Goya on es va criticar el govern pel poc suport que dóna a la cultura en general i al cinema en particular.  

El darrer en fer-ho ha estat el Ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz que ha afirmat que té proves sobre hipotètics comptes bancaris en paradisos fiscals de les famílies catalanes Pujol i Mas.

Personalment m’importa un rave (i ho dic així) que es pugui arribar a imputar als Presidents Pujol i Mas. És més, si és que han comés alguna irregularitat al llarg de la seva vida, penso que la Justícia els hi hauria de passar comptes com a tot fill de mare.

Però no per això no he de deixar d’opinar que discrepo totalment de l’estratègia dels populars. Si Montoro i Fernández Díaz tenen proves fefaents del que estan insinuant, ho haurien de fer públic i la policia i els tribunals de justícia haurien d’actuar ràpidament per a demostrar que, davant de la llei tots som iguals.

Al PP sé li ha acumulat molta porqueria sota les catifes de Génova durant aquests darrers anys. Com s’està demostrant, el cas Bárcenas només era la punt de l’iceberg dels nombrosos casos de corrupció política i financera que han esquitxat el partit que avui governa España: Gürtel, Palma Arena, Brugal, EMARSA, etc. Com es pot arribar a ser tan hipòcrita? (O hipòcrites, en plural, per que hi ha molts pocs que es puguen lliurar d’aquest qualificatiu)  

Aquesta situació d’incertesa no beneficia gens la marca España que li està passant el mateix que a la prima de risc, la borsa o la qualificació del nostre sistema financer: està sota mínims. Aixecar-ho no serà fàcil. Caldrà que hi hagi una regeneració política i que passin alguns anys per a guanyar credibilitat.

Què si jo tinc dubtes de que algun dia sortirem d’aquesta situació? Evidentment que tinc dubtes, com la majoria d’espanyols; i això que no em crec la majoria dels que sembra el PP.