dijous, 28 de març del 2013

LA REBEL·LIÓ DE LES MASSES

Les espurnes solen causar grans focs. Durant els darrers anys, a pesar de les espurnes, de grans focs no n’hi han hagut massa i, els que hi ha hagut, s’han sufocat amb prou rapidesa.
Sociòlegs i politòlegs es pregunten que més haurà de passar per a que la ciutadania surti al carrer a reclamar tot allò que se’ns ha robat fins ara. La resposta la podríem tenir dintre de poc. Llegiu el que us explico a continuació.
El passat dilluns vaig passar amb el meu fill per la farmàcia del barri. Mon fill se’n va adonar que uns jubilats als qui estaven atenent, signaven un full  i es va preguntar per quin motiu ho feien. Després ens varem adonar que al taulell hi havia tants fulls de recollida de signatures com caixes. Abans de signar, una auxiliar de farmàcia ens va explicar que es tractava de pressionar al Parlament de Catalunya per a que, la cambra catalana, intercedís davant el govern de la Generalitat  a que els pagués les quantitats que els devia dels darrers sis mesos i que pujaria (segons les informacions periodístiques) a 1.390 milions d’euros entre el deute a les farmàcies i els hospitals. No cal ni dir que també nosaltres varem secundar la proposta. Vull deixar clar que no es tractava d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) ja que, per aquests casos es precisa d’un model oficial que, evidentment, no era els que s’estava signant.
Mentre, l’auxiliar, explicava que arribaria el moment en el que, sinó es cobrava el deute de la Generalitat, s’hauria de cobrar els medicaments als pacients i més avant, quan es cobraria del departament de Salut, se’ls hi tornaria retornaria els diners. Remarcava que, en cap cas, es negarien a dispensar els medicaments als pacients, però es veurien obligats a cobrar-los.
Vaig pensa que si l’amenaça es du a terme, l’enrenou que es pot crear pot arribar a magnituds colossals. Si al seu dia l’euro per recepta ja va significar un gran entrebanc entre una bona part del pacients, sobre tot entre aquells col·lectius més desafavorits socialment, no vull pensar el que pot significar el cobrament íntegre dels medicaments a grups com els malalts crònics que necessiten molta medicació i, de vegades, de gran cost econòmic.
Possiblement, si això arriba a passar, pot significar l’espurna definitiva que inciti la ciutadania per a rebel·lar-se davant d’un sistema totalment injust amb les classes populars.