dimecres, 10 d’abril del 2013

DE REUNIONS, DE REALITATS I DE MALSONS

A la roda de premsa posterior a la reunió entre Mariano Rajoy, cap del govern espanyol i David Cameron, primer ministre anglès, l’espanyol, va ser preguntat sobre els processos independentistes de Catalunya i Escòcia.
El poc que he escoltat sobre aquesta roda de premsa, Rajoy, amb la seva habitual verborrea que consisteix en parlar molt i no dir absolutament res (millor així perquè ja sé sap que quan diu alguna cosa després sempre l’acaba incomplint), va dir que eren realitats diferents.  
Què va voler dir Rajoy amb realitats diferents?  Igual només ho sap ell, ja que és molt difícil treure’n conclusions. Sempre m’he mostrat con contra del concepte incomparable. Totes les coses es poden comparat entre si. De fet, quan dius que són incomparables ja les estàs comparant. Mentre Catalunya forma part d’Espanya, Escòcia ho és del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. Les dues són regions històriques que, en el passat, van tenir els seus propis monarques i les seves pròpies normes i el que és més important, el seu propi territori.
Fins el que jo sé, a Escòcia es parla l’anglès. Potser una variant, digueu-li dialecte, però és el mateix idioma. En canvia a Catalunya parlem el català, una llengua romànica com el castellà, el francès o l’italià.
En el passat, Catalunya va gaudir d’un parlament propi, el Consell de Cent, que assessorava el Rei, fins i tot podia vetar les lleis si consideraven que perjudicaven els seus súbdits. Després de l’anglès, va ser el segon parlament més antic del món. Però pel que sembla, tots aquests arguments no són vàlids per a Rajoy, el PP i també gran part del PSOE i d’altres partits com la UPyD.
Per tant, i sense por a equivocar-me, Catalunya és una realitat nacional, amb llengua, història, cultura i costums pròpies. L’única diferència amb Escòcia és que aquest país té moneda pròpia i Catalunya no. Però si repassem la història, veure’m que la pesseta té un origen català ja que va sortir del pes, la moneda que tenia Catalunya a diferència de Castella que tenia d’altres monedes com els ducats, els reals, etc.    
...
 
Dilluns es va saber que Mas es va reunir en secret amb Rubalcaba, mentre que Navarro va fer de notari de l’acte.  Quina mania té Mas de fer reunions secretes! A part, no se’n trau res si finalment transcendeixen i s’acaba filtrant l’ordre del dia.    
Mol desesperat deu d’estar Mas per a reunir-se amb Rubalcaba, un polític que no té cap poder de decisió i que ni tant sols està d’acord amb les reivindicacions catalanes.
I és que Mas deu de tenir tants malsons com ganes que s’acabi la legislatura... o el Món!