dijous, 11 d’abril del 2013

EL GOL DEL COIX

S’explica als almanacs de la història del futbol que un futbolista jugava coix i, no obstant, va marcar un gol. Com no podia ser d’una altra manera, a partir d’aquell moment, aquell gol es va conèixer com el gol del coix.  
Anit, durant el partit de la Champions entre el Barça i el París Saint Germain, el gol del coix no es va produir, però hauria pogut ser.
El 2 a 2 del partit de l’anada jugat al Parc dels Prínceps de París no va reflectir el que va passar al camp. Un gol dels francesos en fora de joc i una altre a les acaballes del partit, van posar unes taules al marcador que mai s’haurien d’haver produït. Però el pitjor d’aquell partit va ser la lesió muscular de Messi. El resultat, uns 10 dies de baixa.
En un principi, el Barça era favorit i hauria de passar sense gaires complicacions a les semifinals del campionat. Però com sol passar, de vegades, quan un partit, a priori, sembla fàcil, la manca de tensió fa que tot es torci. Qualsevol víctòria (ni que fos per la mínima) o un empat 0 a 0 o 1 a 1, classificava els blaugranes; un 2 a 2 hauria portat el partit a la pròrroga.  
El Barça d’anit, amb problemes a la defensa i, sense Messi havia d’afrontar el partit més important de la temporada (fins ahir) Aviat es va veure que el París Saint Germain no ho posaria gens fàcil. Menys mal d’un providencial Valdés que va aturar quasi tot el que li va arribar. Però tant va el càntir a la font que, al final es trenca. Els francesos van posar el 0-1 al marcador.
Messi que, fins llavors, s’havia mirat amb nervis des de la banqueta, va haver de sortir. Imagino que Tito i els serveis mèdics li van recomanar que no forcés. La sola presència de l’astre argentí al camp fa transfigurar el Barça. Fins llavors un inoperant equip va començar a rutllar fins que Pedro va posar l’1 a 1 al marcador que donava el passi a semis.
Havia de ser Pedro, un jugador que sovint he criticat perquè em sembla que el seu rendiment baixa quan juga amb el Barça a quan ho fa amb la selecció espanyola, ahir va ser el salvador.
Mentre, Messi, només jugava quan li arribava la pilota. La resta del temps se’l passava acotxat al terra amb les mans a sobre de les cuixes. Però a injecció de moral era molt gran.
A partir de l’1 a 1, patiment. Els parisencs pressionant de valen, desitjaven tenir la mateixa sort que van tenir a casa seva, però en aquest cas no va poder ser...  
Messi no va marcar, però va la sola presència seva sobre el camp va esperonar tant els seus companys que el gol bé sé li podria haver atribuït a ell.
Per sisè any consecutiu, el Barça jugarà les semifinals de la màxima competició europea, una fita que, fins ara mai ho havia aconseguit ningú. Que el Madrid va guanyar 5 Copes d’Europa seguides? Bé, ja coneixeu la teoria que ho explica (no?) Potser un altre dia la tornaré a explicar...
I ara Messi, a seguir recuperant-se per a poder estar en condicions quan ens enfrontem amb el Madrid a semifinals. Què millor que no ens toqui el Madrid? El Bayern encara serà molt més difícil i el Dortmund tampoc seria un rival fàcil a l’espera de trobar-nos amb un dels anteriors a la final.
Messi: posa’t bo i recupera el teu millor nivell; tots els barcelonistes et necessitem ara més que mai!