dissabte, 27 de juliol del 2013

ALTA VELOCITAT; BAIXA SEGURETAT


Lamentar-se per una desgràcia significa que alguna cosa s’ha fet malament o s’hauria pogut millorar.
Sobre tot a Galícia, però també a la resta del país, es plora ara la mort de 80 persones, víctimes del descarrilament d’un AVE. De moment s’apunta a un error humà però, tot indica, que no ha estat l’única circumstància que ha permès que la tragèdia hagi estat majúscula. Sembla ser que els sistemes de segureta han fallat o, simplement, no disposava d’alguns d’ells, els anomenats sistemes de seguretat passius.
És cer que el conductor circulava al doble de la velocitat permesa en aquell punt concret, en aquell, a partir d’ara, maleït revolt. El sistema automàtic de frenat va fallar, però en aquell indret (i m’imagino que com a tants d’altres) tampoc s’havia instal·lat la seguretat avançada  que seria desitjable.
El maquinista ha estat detingut; sembla ser que és l’únic responsable... Però, i els tècnics que van supervisar la infraestructura, no són també culpables? I els polítics que, possiblement per tal de reduir costos, van decidir no instal·lar totes les mesures de seguretat pensant què mai havia de passar res, no són responsables també?
I si a sobre fóssim una mica malpensats (que no ho som), podríem arribar a pensar que, amb els diners que, tal vegada, es van pagar amb comissions il·legals, s’hauria pogut acabar la infraestructura ferroviària amb tots els sistemes de seguretat inclosos i haver-se evitat la tragèdia.  
 
Però precedents com el del Metro de València o el petrolier Prestige ens demostren que, la majoria de vegades, els màxims responsables surten indemnes en total connivència amb els jutges de torn.  
 
EL MEU SENTIT CONDOL ALS FAMILIARS I AMICS DE LES VÍCTIMES.