dilluns, 8 de juliol del 2013

LES SANDÀLIES DEL MANIFESTANT



Caldrà tornar a treure les sandàlies, m’ha dit avui mateix un company de treball. Es referia, evidentment, a que tindrem que tornar a sortir al carrer a manifestar-nos per a defensar el nostre riu que és la garantia del futur del nostre territori.
La reunió del Consell Nacional de l’Aigual al si de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (amb seu a Saragossa) que havia d’establir el pla de conca, va aprovar ampliar el regadiu en 440.000 Ha més, mentre no va preveure cap cabal ecològic per al riu, una necessitat més que imprescindible.  La resolució de la CNA no es va aprovar per unanimitat, ja que tan el representant de la Generalitat de Catalunya, així com els agents del territori, hi van votar en contra.
El fantasma del Pla Hidrològic Nacional torna a planar sobre el tram final de l’Ebre. Potser aquesta vegada no sigui en forma de transvasament, però els nous regadius tornen a posar en greu perill la sostenibilitat de l’ecosistema deltaic.
A diferència de fa 10 anys, ara hi ha dues novetats importants que han de jugar un paper transcendental: la declaració de Reserva de la Biosfera per part de la UNESCO de la major part de les Terres de l’Ebre (inclòs el riu) i el suport (espero que incondicional) del govern de Catalunya.
Una vegada recuperada al Generalitat per part de CiU, els seus dirigents són conscients que no els hi pot tornar a passar el mateix d’anys enrere quan el territori es va alçar en contra del disbarat mediambiental que amenaçava el riu (elaborat pel govern d’Aznar), mentre ells decidien donar suport al govern del PP només perquè els necessitaven per a garantir l’estabilitat del govern d’aquí.
Durant tots aquests anys CiU n’ha aprés dels seus propis errors. En aquell temps, el moviment cívic que va significar la Plataforma en Defensa de l’Ebre va influir en gran mesura a que els partits de l’esquerra nacional accedissin a la Generalitat per primera vegada des de la restauració de la institució després de la mort del dictador. Ara CiU és conscient que una cosa així no pot tornar-los a passar i màxim quan les enquestes indiquen que la federació nacionalista està en les seves hores més baixes. Si durant l’actual legislatura governen amb el suport d’ERC, el fet de no recolzar el territori de l’Ebre, podria significar la ruptura a pesar de les fites que s’han plantejat assolir conjuntament a curt termini.
La passada dècada, una part dels habitants del Delta de l’Ebre i d’altres pobles del territori ens varem desplaçar a diverses ciutats d’arreu de l’estat per a portar fins allí la lluita conta el PHN: Madrid, Barcelona, Saragossa, Palma de Mallorca van ser escenaris de les grans manifestacions (en algunes d’elles l’assistència va ser de centenars de milers de manifestants) Fins i tot es va arribar fins Brussel·les, la seu del govern Europeu, per a demanar-los-hi suport i que fessin complir les normatives europees en matèria d’aigua, aus, ecosistemes, etc.
Durant tots aquests anys els ciutadans del Sud de Catalunya no hem estat mai tranquils de pensar que una nova amenaça sobre el territori podria tornar a passar en qualsevol moment i més encara des de que el PP torna a governar Espanya. Però ara, com llavors, si cal tornar a treure les sandàlies ho tornarem a fer. Cap problema! Tor sigui per aturar la injustícia que suposa que el nostre riu acabi baixant pràcticament sec, tret de quan es facin els desenvasaments de les grans preses de Mequinensa, Riba-roja i Flix que són les que regulen el cabal del riu, moment que aprofiten les televisions dels partits favorables al transvasament per a mostrar l’aigua que l’Ebre llença a la mar.