dilluns, 5 d’agost del 2013

A TORNAR-HI QUE NO HA ESTAT RES!

Emocions compartides. Per un costat ràbia i indignació per tenir que tornar a sortir al carrer per defensar el que tan estimem: el riu, el delta, el territori, la gent... I, per l’altra, alegria pel retrobament amb els vells lluitadors de sempre. No vull citar ningú per la por de deixar-me’n algun.
Ahir pel matí, quan vaig arribar a l’embarcador d’Amposta, tot just començava a omplir-se de gent, la majoria amb les samarretes blaves amb el nus antitransvasament que identifica al moviment cívic de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Alguns, potser encara més romàntics que jo, amb la samarreta blanca que va treure la secció ampostina del moviment i que va ser de les primeres que es van fer fa quasi 13 anys... Com passa el temps!
Si llavors va ser el PHN el que va portar-nos a envair ciutats i pobles d’arreu de la geografia catalana i espanyola, ara serà el Pla de Conca el que ens farà a tornar a portar la nostra lluita pacífica per tot el nostre territori i més enllà i, si cal, tornarem a Brussel·les a demanar-los que parin el disbarat ecològic que significar convertir en regadiu 450.000 Ha de secà.
Entre els fets de la passada dècada i aquests, un denominador comú: el Partit Popular. I un nom propi: Arias Cañete, que si bé no ha estat l’únic responsable de la planificació hídrica, si que és l’únic supervivent de la nefasta època d’Aznar. Llavors ho volia fer amb desfilades militars i per atributs masculins... Ara, més a la xita callant, vol portar a terme un altre projecte però amb un resultat idèntic al menys que algú posi seny a aquesta barbaritat.  
La multitud poc a poc anava omplint la zona de l’embarcador. Entre els assistents alguns regidors de l’Ajuntament d’Amposta, fins i tot de l’equip de govern. Encara que no és cap novetat (recordeu que una representació de CiU va anar a Madrid l’any 2001 per a fer-se la foto), al menys si que xèrria una mica veure’ls allí. A diferència de la majoria que ens bellugàvem d’aquí per allà i expressàvem els nostres sentiments cantant i ballant, ells, estaven quiets, com descol·locats, tal com passa a la majoria de novells que acudeixen per primer cop a un acte.
Els que sí que es feien notar eren els components del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries que, amb les seves cançons amenitzaven el matí.
Poc a poc, el catamarà de la ONG ecologista WWF, anava remuntant l’Ebre seguit d’altres embarcacions. En arribar prop de l’embarcador, d’altres petits bots van salpar per a donar-li la benvinguda. Tots junts van arribar fins l’alçada del pont que tenia penjades unes pancartes reivindicatives posades aquell mateix matí. En aquell punt van donar la volta fins on es congregaven unes 500 persones. Mentre es feia la maniobra d’aproximació, alguns membres de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta van fer dos pilars de 3 mostrant dos damassos; el primer amb el nus amb una senyera de fons i l’altre típicament antitransvasista.
Per acabar, el torn de paraules i el comiat entre els assistents i fins la propera que serà aviat...


Joan Ferré