 |
| Església de la Jana. |
ELS BANQUERS A LA SEVA. M’indigno quan
llegeixo que el director de la recent creada Obra Social de la Caixa Penedès
s’hagi assignat un sou de 180.000 euros/any. Amb l’anterior cúpula directiva
imputada per diversos delictes monetaris, Caixa Penedès no demostrar ser
cap pou de bondats. Tampoc és un bon exemple de cara als temps que corren.
Fins ara em pensava que només els futbolistes d’èlit estaven al marge
de la crisi i dels problemes que pateix gran part de la societat, però
me’n he adonat que els banquers segueixen a la seva i aliens a les dificultats
que passen moltes persones, algunes d’elles afectades per les hipoteques
amb clàusules abusives i les participacions preferents que el sector bancari
va impulsar entre els treballadors i petits estalviadors. S’hauria de
fixar per llei un sostre d’ingressos que en cap cas s’hauria de
poder superar. Si no es fa així, les desigualtats socials seran cada vegada
més accentuades.
LA MALDAT DE RAFAEL HERNANDO. El dirigent
del PP ha manifestat que la República Espanyola va ocasionar 1 milió de
morts. En les poques vegades que segueixo debats televisius amb la participació
de diversos contertulians defensant postures enfrontades (quasi sempre
a una televisió plural com és la Sexta), me’n he adonat que davant les
crítiques de l’esquerra cap a la utilització de diversa simbologia feixista
per part de la rama jove del PP, és contrarestar parlant dels crims del
comunisme (Rússia, Cuba...) o, fins i tot, durant la guerra Civil Espanyola.
No seré jo qui negaré que per part de l’exèrcit Popular i d’aquells que
li donaven suport, no es van cometre crims aberrants i fins i tot injustificables.
Però no més que els que va ocasionar el bàndol franquista i sobre tot els
soldats magrebins que lluitaven al costat de Franco y que tenien carta
blanca per a cometre tot tipus d’atrocitats.
Arribat a aquest punt voldria recordar
només dues coses:
1. La
guerra Civil Espanyola va ser la conseqüència del cop d’estat que van
donar els generals Franco, Mola i Sanjurjo contra la II República, un regim
legalment sorgit de els urnes. Sense cop d’estat no hi hauria hagut guerra
ni s’haurien produït la majoria de les morts.
2. Una
vegada acabada la guerra, la repressió franquista cap els vençuts, va ser
tan gran que va superar en escreix les morts que van poder ocasionar els
republicans més enllà de les que es van produir als fronts de guerra.
Des del meu punt de vista s’hauria de
deixar de fer demagògia en aquest tema i acceptar els fets com són. Si
un militant de Nuevas Generaciones surt fent la salutació nazi o
darrere d’una bandera amb simbologia feixista és perquè s’hi sent identificat
i punt. No hi cal donar més voltes.
CELLA. Vaig llegir al Periódico que al
poble de Cella (Terol), quan es vol avisar sobre la presència de
gent sospitosa a la localitat, per la megafonia del poble sona Mi carro
de Manolo Escobar. Sobre el tema cal dir que la localitat pionera en prendre
aquesta mesura va ser la Jana (Baix Maestrat) ja fa més de 25 anys.
La desaparició de la figura del pregoner
que amb la seva corneta anava pels carrers anunciant els bans i anuncis
diversos sobre temes d’interès local, va comportar, sobre tot als pobles
petits, la instal·lació d’un servei municipal de megafonia que fa les
mateixes funcions amb molta més rapidesa i efectivitat. Normalment, abans
de donar-se l’avís, sé sol posar una sintonia, mirant que sempre sigui
la mateixa i així, es pot conèixer anticipadament sobre quin tema tractarà.
Tan la Jana fa 25 anys com ara Cella
han escollit el tema Mi carro. Casualitat? No ho sé, però segur
que efectivitat en té molta.
PETROLI. El preu del cru ha remuntat
durant els darrers dies degut a l’amenaça imminent de guerra a Síria.
No és el primer cop que passa. Sempre que hi ha un conflicte a l’Extrem
Orient, el preu del petroli es dispara amb el beneplàcit de les principals
petrolieres mundials. No és el primer cop que es sospita que darrere d’aquests
conflictes hi ha tot tipus d’interessos econòmics: des dels petroliers
a la venda d’armes.
Les empreses petrolieres tenen un marge
de benefici molt ran i, per tant, podrien jugar perfectament amb
els seus preus de venda. En canvi, quan vas a una gasolinera a recarregar
carburant, te’n adones que les diferències entre unes companyies i les
altres són mínimes. Fins i tot en aquelles estacions que no tenen empleats.
Encara que es diu que Competència té el sector sota sospita i de
tant en tant els sanciona, el cert és que poc efecte els deu de causar,
ja que te’n adones que segueixen amb les mateixes pràctiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada