Parafrasejant l’anunci que va fer popular una coneguda marca de cotxes, es pot dir que la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta estem sobradament preparats per afrontar el repte que significa el bateig de la colla previst per al proper dissabte 5 d’octubre.
Així ho demostra l’actuació que va tenir lloc a Alcanar dissabte passat i on els castellers del Delta vam aconseguir per primer cop descarregar un 3d6, però també un 4d6 que, fins ahir, només l’havíem fet durant la festa major de la Ràpita.
Després d’un assaig previ fet també a Alcanar, concretament a la zona esportiva de la Fanecada, la colla es va traslladat fins la plaça de l’ajuntament per a realitzar la seva actuació. Mentre es feia la protocol·lària enfaixada, el públic anava ocupant la grada que hi a sobre de la cisterna medieval tot just davant de la seu consistorial, fins que es va omplir i es van d’haver d’amuntegar a la part de l’entrada al recinte.
Com és perceptiu, la colla va realitzar el pilar de benvinguda (pd4) batejat com a canareu, ja que 4 dels seus integrants eren d’Alcanar. Posteriorment, s’anava a afrontar un dels reptes de la jornada, el 3d6. Passats els nervis inicials, la pinya va anar agafant consistència i poc a poc el tronc del castell s’enlairava sense massa dificultats. Finalment, quan l’enxaneta va aixecar l’aleta tothom va respirat tranquil.
Però com he dit al començament, el repte que es pretenia assolir estava, com aquell que diu, a la meitat. Un cop més, els responsables de les pinyes van anar cantant els noms per a distribuir-los als llocs més adients. Els primers ocupaven el seu lloc, però alguna cosa no anava bé. Així que es va procedir a refer-lo sense caler desfer la pinya. Llavors sí, poc a poc els castellers anaven pujant i col·locant-se al seu lloc. Finalment va pujar l’acotxadora i acte seguit l’enxaneta que, com és perceptiu, va fer l’aleta fugaçment i es va procedir a descarregar-lo. El segon 4d6 de la jove història de la colla s’acabava d’assolir amb una formació pràcticament inèdita respecte al primer de la Ràpita.
Amb l’emoció i l’alegria de tots el membres i davant d’un públic entregat, la colla es va disposar a fer el pilar de comiat que, com el primer, també seria un pd4. Tot va anar bé fins el moment en que l’anxaneta va haver de pujar el segon peu sobre l’espatlla de la segona. Per molt que s’esforçava, li va ser impossible i amb el seu cap els hi feia saber als responsables de la tècnica que no podria. Finalment i, degut al cansament que comporta l’espera, el pilar caigué. S’ha de dir a favor de la joveníssima enxaneta que encara fa molt poc que ve a fer castells.
Però la felicitat del moment ja ningú ens la podria treure. La de dissabte, a part de ser la millor actuació fins ara, també va ser la darrera en que la colla portava la camisa blanca. Així, es podien escoltar comentaris de tot tipus: des d’aquell que volia vendre la camisa blanca a bon preu, a aquell que la volia cremar passant per qui, amb un esprai la va tenyir de blau ja que, d’aquest color, serà la camisa que la colla estrenarà el proper dissabte.
Però tot no pot ser perfecte. La colla té una mancança que, amb el pas del mesos no ha sabut solucionar del tot. L’extraordinària actuació de dissabte es va veure entelada per la manca de música. Els fundadors de la colla van apostar per usar instruments típics de la nostra terra per a fer el tradicional toc de castells, es a dir, en lloc de la gralla, la dolçaina que, juntament amb el tabal, haurien d’acompanyar a la formació en totes les seves actuacions. Desgraciadament, només unes poques vegades s’han pogut complementar música i castells. Una llàstima.
Per acabar foto del grup (cada vegada és més nombrós) i posteriorment dels responsables de les pinyes que es mostraven somrients per la satisfacció que comporta la feina ben feta.
Ara mateix tothom espera amb ànsia, però amb molta il·lusió l’arribada de dissabte. Però això ja serà una altra història.
Felicitats colla!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada