Després de l’èxit de convocatòria de
la plataforma Som Catalunya Somos España, de dissabte passat a la
plaça de Catalunya de Barcelona, la presidenta del PPC va sortir traient
pit i fent unes declaracions que, des del meu punt de vista, signifiquen
una manipulació de la realitat. Encara que també pot ser (i segur que és
així) que la realitat de l’Alicia Sánchez Camacho sigui molt diferent
a la de la majoria dels catalans.
El dia de la Diada, mentre més d’un
milió i mig de persones es donaven la ma de Nord a Sud de Catalunya, la
lideressa del PP català va apel·lar a la majoria silenciosa, a aquells
que es van quedar a casa com si tothom tingués els mateixos motius per
a no assistir-hi.
Però ves per on, després de la manifestació
de dissabte on la xifra més elevada la va donar la Delegació del govern
central (ideològicament idèntics) que va xifrar en 100.000 participants
( mentre la polícia local en va calcular 30.000 i segons Juancho Dumall,
director adjunt del Periódico, escrivia ahir que cent mil persones no tenen
cabuda a la plaça de Catalunya i, a diferència del que passa d’altres
vegades, els carrers adjacents es veien buits...), la Sánchez Camacho va
opinar que la majoria silenciosa es feia notar cada cop més...
A tot estirar 100.000 persones en front
al 1.500.000 i tenen la barra de parlar de majoria silenciosa segons la
seva conveniència.
El que queda clar (aquí no hi ha cap
dubte) és que cap dels participants de la Via Catalana van acudir dissabte
a la plaça de Catalunya, per tant es van quedar a casa sense manifestar
cap sentiment. Ni falta que hi feia, ja ho havien fet!
La Sánchez Camacho també intenta atraure
cap els seus interessos al PSC i a UDC. Segons ella, el federalisme dels
primers i el confederalisme dels segons, estan en contraposició al dret
a decidit i defensen la unitat d’Espanya. Potser sí, sempre he pensat
que el PSC és massa ambigú en els seus plantejaments, malgrat que una part
de l’electorat està molt prop de la tesi independentista. Però la idea
de l’Espanya una que proclama el PP dista molt del estatus que defensen
socialistes i democristians per a Catalunya. El que vol fer la líder del
PPC és manipular a aquests dos partits per mirar d’aparentar un front
espanyol molt més ampli, per a poder així proclamar als quatre vents que
la majoria dels catalans volem seguir sent espanyols.
Les manipulacions sempre són interessades
i els del PP n’han fet un costum (he meditat molt la paraula) molt estès.
Només cal recordar les valoracions que fan de les xifres de l’atur (mai
n’hi h hagut tant), de la creació de llocs de treball (mai han estat tan
precaris) o dels sous dels treballadors (molt més baixos que abans de començar
la crisi)
Poden tergiversar xifres i fer interpretacions
maliciosament partidistes, però la majoria de ciutadans han acabat veient-los
el llautó i saben que quan diuen blanc volen dir negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada