Sabeu els que em coneixeu que són un
animal polític; que he estat polític (8 anys regidor a l’Ajuntament
d’Amposta) i m’agrada la política i, prova d’això és que diàriament
en parlo aquí al meu blog.
Però una cosa és la política i l’altra
els polítics. Vull matissar que no tots, ja que n’hi ha d’honrats, però
després dels esdeveniments dels darrers dies, penso que cada cop n’hi
ha menys... Em dóna tristor dir-ho, però es el que penso en aquest moment.
Primer va ser per la compareixença de
Narcís Serra (de la que ja en vaig parlar fa uns dies) i les seves declaracions
sobre l’augment de les retribucions de Catalunya Caixa (Ara Catalunya
Banc) I, a sobre, es queixa al jutge de que pel carrer li diguin lladre...
Una prova d’honradesa seria pagar de les seves retribucions als que van
ser enganyats en el tema de les preferents... Però no ho farà. També vull
recordar que a par d’ell i Todó hi ha 54 imputats més, alguns d’ells
polítics o, al menys, ho van ser, com per exemple l’Ignaci Carnicer, exalcalde
de la Selva del Camp i exdiputat al Congrés.
Però la gota que ha fet vessar el got
de la meva paciència política ha estat la conducta dels diputats
de CiU i el PSC al Parlament de Catalunya tancant en fals la comissió d’investigació
sobre la corrupció a la sanitat catalana.
Posaria al ma al foc per la Marina Geli,
però no per alguns als càrrecs que la van rodejar. El de Cafè amb Llet van
denunciar els casos de corrupció que hi va haver a la comarca de la Selva
i també es conegut el cas de Reus amb alcalde socialista però amb implicats
d’altres grups polítics com CiU i el PP i que van ser denunciats per un
regidor de les CUP.
Però crec que la veritable magnitud d’aquest
cas encara no s’ha descobert. Vull recordar que, a part dels serveis hospitalaris
de Reus hi ha també el d’altres municipis de la província.
Amb aquestes conductes els partits perden,
des del meu punt de vista, la poca credibilitat que encara conservaven,
però amb una diferència substancial: mentre els votants fidels de CiU i
el PP els seguiran votat a pesar de tot, els del PSC cada cop més, optaran
per d’altres formacions polítiques que els hi ofereixin el que el PSC
ja no els hi pot donar.
Faria bé la direcció del PSC fer autocrítica
de les darreres actuacions i replantejar-se seriosament si, abans de promulgar
el federalisme no caldria fer un exercici de transparència política i retornar
als postulats que sempre ha defensar l’esquerra nacional.
I per això s’ha de fer una refundació
del partit, que es faci, però que es faci de veritat i no només canviant
cromos de lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada