LLISTAT DE GREUGES

Mentre el govern de Catalunya vol confeccionar un llistat de greuges que, suposadament (sempre s’aconsella posar-ho així) ha contret Madrid amb Catalunya, des de Madrid i, més concretament des del Senat, Mariano (Marianísimo) Rajoy afirma que s’ha d’estar miop per a no veure les avantatges que contenen els Pressupostos Generals de l’Estat per a Catalunya. Cal recordar que el pressupost estatal per al 2014 és, aproximadament un 25% inferior al del 2013. A sobre, afirma Rajoy dues coses:

-Què les inversions que es fan a la resta d’Espanya beneficien a tots els espanyols.

-Què durant els anys anteriors  ja s’han fet grans inversions a Catalunya.

Després d’aquest petit preàmbul, em faig una pregunta: Quants anys s’endarrerirà el govern català a l’hora de buscar greuges? Ho dic perquè tinc el convenciment que així portem, ja no dècades, sinó fins i tot segles. Per tant, la llista pot fer-se extensa i, pràcticament inacabable.  

Segurament el lloc on més es visualitza és en les infraestructures. N’hi ha de bàsiques que permetrien millorar sensiblement les comunicacions i ja sé sap que temps són diners... La setmana passada va entrar en funcionament la variant de l’Aldea. Durant quans anys es va reivindicar? Quant de mesos va estar aturada tot hi que hi havia pressupost per acabar-se? La meva dona que treballa a Tarragona i que cada matí va a l’Aldea per agafar el tren de 2/4 de 7, no se’n avé del temps que guanya. M’ho dia aquest mateix matí: I això que anava darrere de diversos camions, però no és el mateix que parin i tornin a arrancar que vagin tirant encara que sigui a una velocitat moderada...

No em cansaré de dir-ho. Una infraestructura bàsica per al territori com és la A-7, està aturada pel S a l’alçada de Cabanes (curiosament arriba fins l’aeroport de Castelló, on mai hi ha aterrat cap avió) i pel N a Hospitalet de l’Infant. En aquest punt s’anunciava Amposta i Castelló, unes poblacions que, per a poder arribar, havies d’anar per altres rutes, però no continuar per l’A-7.

Una mica més amunt, concretament al Camp de Tarragona, es col·loca la estació de l’AVE al mig del no res, suficientment allunyada de Tarragona capital i de Reus, en un intent d’acontentar a totes dues poblacions i que, finalment, no va agradar a ningú. Vaig sentir parlar de fer una nova estació al subsòl tarragoní, més o menys sota la plaça Imperial Tarraco, però no crec que es pugui fer amb molt de temps. I si continuem parlant de l’AVE, on s’ha vist que no arribi a l’aeroport de Barcelona? Totes dues infraestructures són fonamentals per a la capital catalana.  

Vull fer notar al lector que quan Marianísimo, després de la Diada, va respondre la carta que Mas li havia enviat el mes de juliol, es va mostrar obert a mantenir un diàleg permanent i sense límits (crec recordar que ho deia així) amb el govern català. Normalment, des de Madrid, han cregut que prometent millorar el finançament, Catalunya s’acabarà conformant. Fixeu-vos el que he dit: prometent, perquè a l’hora de la veritat, el finançament ens ha arribar en comptagotes. Fins i tot la popular Alicia Sanchez-Camacho opina que s’hauria d’acabar amb el cafè per a tothom i donar a Catalunya un tracte preferencial. Però després arriben els presidents autonòmics afins a Gènova i diuen que d’això ni parlar-ne. I davant d’aquesta disjuntiva, el govern de Madrid preferirà donar suport a aquelles autonomies que signifiquen un bon viver de vots per al seu partit i, una vegada més, tornaran a deixar a l’Alicia o a qui sigui, amb el cul a l’aire.

Si ens enganyen quan ens diuen que volen negociar i no ho fan, com no ens tenen que enganyar a l’hora de donar-nos el finançament suficient per al bon funcionament de la nostra comunitat.

Res em dóna que pensar que en el futur la situació millori. Mentre Catalunya segueixi vinculada a Espanya, la llista de greuges anirà augmentat. Per tant, recomano al govern que no tanqui la llista ja que al futur (al menys immediat) se’n aniran incorporant més.