dimarts, 8 d’octubre del 2013

MAS VOL TORNAR A JUGAR A LA RULETA RUSSA

Només fa uns mesos, semblava que ningú donava un duro per Mas. La majoria el veiem com un càrrec amortitzat o en procés de ser-ho. Les eleccions anticipades que es van fer l’any passat, com a conseqüència de l’èxit de la gran manifestació de Barcelona de l’11 de setembre, van significar un cop dur per a Mas del que semblava que no s’arribaria a recuperar mai.
Però en el decurs del temps, i gràcies al suport condicionat que li està donant Junqueras, sembla que el President, darrerament, torna a treure pit.
A les darreres eleccions, Mas sé la va jugar i va estar a punt de perdre. La bala li va passar fregant el cap, però al final, només li va provocar ferides superficials. Ara hi vol tornar. Pretén Mas que les eleccions europees de 2014 serveixin de prova de cara la consulta d’autodeterminació que es vol portar a terme. Però des del meu punt de vista, el líder de CDC es torna a equivocar. Les eleccions europees són, de llarg, les que tenen un percentatge més baix de participació. L’any que ve igual ni arriba al 40%. Tot fa pensar que els dos grans partits (PSOE i PP) patiran una forta davallada en benefici d’altres patits més minoritaris. Però ara per ara res fa pensar que a CDC li pugui anar millor. I encara que així fos. Uns excel·lents resultats electorals del partits que s’han manifestat clarament a favor de la independència de Catalunya, no garanteix, per a res, que es poguessin conservar a la consulta.
Les enquestes que s’han fet fins ara entre la població dóna un resultat molt igualat entre els qui es mostren a favor de la independència i els que no. Fins i tot una part de l’electorat de CDC hi votaria en contra o s’abstindria.
En l’opinió dels experts, per a proclamar una hipotètica independència de Catalunya, hi hauria d’haver al voltant d’un 65% de vot favorable que, si fa o no fa, representaria el 50% dels ciutadans de Catalunya. I què passaria amb la resta. Cal pensar que hi hauria de tot. Des d’aquells que s’oposarien frontalment (PP, C’s i una majoria de votants del PSC) a d’altres que els seria completament igual i que, molt probablement, acabarien acceptant els resultats i fins i tot es convertirien com per art de màgia amb els més independentistes de tots.
Per tant Mas sé la torna a jugar. Si m’equivoca en el meu pronòstic i les tesis de CDC surten àmpliament reforçades, tindrem Mas per a anys. Però si segueix la línia descendent que li pronostiquen les enquestes, la bala li acabarà perforant el cap i es convertirà en un cadàver polític fruit dels seus propis errors.  
A part de tot això, les properes europees podrien tenir una novetat molt important al panorama polític català. L’eterna comunió entre CDC i UDC se’n podria anar en orris i podria néixer una nova coalició electoral. De fet sembla que ahir mateix ja es van establir les bases per a un proper pacte entre CDC i Reagrupament, el partit de Joan Carretero que en el seu dia es va fundar a partir d’una escissió d’ERC. Per tant, CiU es pot transformar en CiR en un tres i no res.