A tots aquells que només li troben defectes
a Aznar, el hi he de dir que estan del tot equivocats. Aznar té una gran
virtut que pot defecar per dos llocs diferents: per l’habitual i per la
boca. És dels pocs exemplars de l’espècie humana que ha nascut amb aquest
do.
Quan un deixa de ser president del govern,
s’hauria de limitar en escriure les seves memòries (Aznar ja va pel segon
volum), a cobrar com a membre del consell d’administració d’una empresa
elèctrica (cosa que també fa), a cuidar dels seus nets i deixar tranquil·la
a la gent.
Ahir va sortir Aznar dient que quan ell
va ser president (un mal president igual com ara que és un pèssim expresident)
dient que quan ell va governar es va aprovar una llei per posar a la
presó a qui convoqués un consulta no autoritzada i, per tant, demanava
que, en el cas de que Mas convoqués un referèndum d’autodeterminació,
se’l tanques a la garjola.
Va continuar Aznar dient que el ministre
Zapatero la va derogar. El càrrec de president del govern espanyol es equivalen
al de primer ministre d’alguns països, com per exemple al Regne Unit.
No tinc base para dir si Aznar ho va dir amb tota la mala llet del món
o va ser un senzill lapsus. Per tant no ho valoraré, simplement ho dic
i ja està.
Dies abans, la Botella, la dona d’Aznar,
aquella que ocupa el càrrec d’alcaldessa de Madrid sense que cap ciutadà
l’hagués votat per al càrrec (i des del meu punt de vista sense que tingui
la capacitat per a ocupar-lo), arran de la vaga de la neteja de la Capital
i Cort, va dir que s’hauria de reformar el dret de vaga de manera que
no afectés tant a la ciutadania. I, per cert (quedeu-vos amb aquesta que
és bona), segons ella, la reforma del dret de vaga és una reivindicació
història dels espanyols) Ara pregunto: Algú recorda cap manifestació demanant
reformar el dret constitucional de vaga? Jo no. Per tant, la reivindicació
història només deu d’estar al cap de l’Ana Botella en els moments de
relaxing cup of café con leche... (era inevitable posar-ho)
I ja per acabar: Quin dia és avui? Efectivament
el 20-N, 38è aniversari de la mort del dictador. Però per alguns nostàlgics
(Aznar, Botella... ) pel que diuen (ho diuen, eh?) sembla que voldrien
retornar a aquella època. A les dictadures sempre hi ha via presos de consciència
que eren aquells a qui tancaven a la presó per diferir de les idees oficials.
Tal com deia Mas ahir (ja sabeu que normalment no coincidim), sembla que
Aznar voldria tancar a la presó a un president d’una comunitat autònoma
elegit democràticament.
Em sembla del tot inversemblant l’actitud
d’alguns membres del PP (per no dir tots) El cert és que si no en diuen
una en diuen una altra.
He parlat d’Aznar i la Botella, però
també podria haver parlar de Wert, de la Santamaria, de la Cospedal, de
Montoro o del propi Rajoy.
Que la joventut prengui nota del que
està passat i que recordin què, per malament que ho facin les esquerres
(li podeu dir PSOE si voleu), la dreta sempre ho farà pitjor. I sinó, que
comparin i que treguin les seves pròpies conclusions. Alguna vegada s'havien perdut tants drets com en els dos anys de mandat de Rajoy? Us ho recordo?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada