El que no es pot fer és ser incoherent.
I molt menys en política, perquè l’electorat t’acabarà passant factura.
Després de la conferència del PSOE de,
passat cap de setmana a Madrid, he notat un canvi d’actitud al si del
PSC (potser caldria dir millor de la direcció del PSC) Segons sembla, ara
mateix, estan renunciant al dret a decidir que, amb pinces, havien acabat
acceptant.
El PSC, com UDC, volen una consulta pactada
amb Espanya. Saben que, sinó és així, difícilment es podrà fer i, en cas
de fer-se, la validesa de la mateixa seria qüestionada, ja no pel govern
espanyol, sinó pels diferents organismes internacionals.
De les notícies que van sortint es desprèn
que la resta dels partits favorables al dret a decidit, tampoc van massa
a una o sigui, que no es posen d’acord de com fer la consulta: mentre
uns demanen que es negociï amb el govern de l’estat, altres ho volen portar
al Congrés dels Diputats per a què es pronunciï. Des del meu punt de vista,
sinó hi ha una negociació prèvia amb els partits majoritaris (sobre tot
el PP), és una bajanada portar-ho al Congrés perquè la resposta que obtindran
ja sé la poden esperar. Ara bé, si es far per a tenir una excusa per a
poder fer una proclamació unilateral d’independència, llavors ja es diferent.
Com deia al començament, sembla que el
PSC es vol desentendre d’aquesta darrera opció i es manifesta obertament
en seguir negociant amb Rajoy. Dimarts el Periódico parlava de que el pas
enrere dels socialistes debilitarien considerablement el bàndol pel
dret a decidir i, en conseqüència, les mesures que es prenguessin en
el futur, tindrien menys garantia d’èxit. Dimecres, el mateix diari, parlava
de la pressió que hi ha sobre el PSC per a que segueixi dintre de l’acord.
Ara bé, hi ha coses que no em quadren. Em refereixo a les declaracions
de l’Àngel Ros quan afirma que al PSC no ha canviat res.
Pere Navarro va marxar de Madrid ovacionat
pel plenari de la conferència del PSOE i content per les complicitats que
hi va trobar en Rubalcaba (ja anava sent hora!) Però una cosa és
que segueixi apostant fort per l’estat federal i l’altra que es desdigui
sobre fer la consulta. Recordo un cop més (encara que sóc conscient que
els lectors ho saben perfectament) que la consulta en si no significa votar
a favor o en contra de la independència, sinó saber si el poble català
vol o no ser independent. Un alt percentatge de vots favorables i una alta
participació ciutadana, encoratjarien el govern i els partits més independentistes
(ERC, CUP i CDC) a estudiar la forma jurídica que conduís a proclamar Catalunya
en un estat independent.
Si el PSC continua movent-se per l’ambigüitat,
el resultat final pot ser desastrós. Ara mateix ja tenim dades en forma
d’estudis d’opinió que donen als socialistes catalans cada cop uns resultats
més desfavorables.
El PSC es va ficar, des de fa temps en
un laberint de difícil sortida: per una part continuar lligat a
Espanya, però per l’altra atendre el que li demana la part més nacionalista
del partit. I quedar bé en tothom és una tasca molt difícil d’assolir.
Per tant, hauria de decidir-se per l’estratègia més convenient, però decidir-se
ja!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada