dijous, 26 de desembre del 2013

PP, CiU: DIVORCI DEFINITIU?

Sabeu que és al·lucinar en colors? Per a mi veure l’actitud de Mas, CDC, Rajoy, l’Alicia Sánchez Camacho, el PP i tants d’altres.
Històricament, les relacions entre el PP i CDC han estat d’amor/odi, pactant i presentant recursos sempre que els ha interessat.
Recordeu el Pacte del Majèstic? Recordeu quan Mas va anar al notari a escenificar que no pactaria més? Recordeu com va caure el darrer govern de Felipe González?...
Era l’any 1996 quan Felipe González va haver de convocar eleccions anticipades al no poder aprovar els pressupostos per aquell any, ja que CiU es va negar a donar-los-hi suport davant la pressió exercida pel PP.
Aquell mateix any el PP va ser el partit més votat, però sense majoria absoluta, llavors, al hotel Majèstic, es va signar amb CiU un pacte d’estabilitat política que permetia els populars governar en tranquil·litat. Quan l’any 2000 el PP va treure majoria absoluta el pacte es va convertir en paper mullat.
Però Pujol continuava necessitant el PP a Catalunya per a seguir-se perpetuant. La pressió sobre el seu govern s’exercia, sobre tot, des de les Terres de l’Ebre era recolzada pels 3 grups del Parlament que un temps després signarien el pacte de govern del Tinell: PSC-CpC, ERC i ICV-EUA. En aquells moments tan durs per al pujolisme, el PPC li feia de crossa per a mantenir-lo al poder i, de pas, recolzava el transvasament d’aigua de l’Ebre cap a d’altres conques hidràuliques.
Després d’allò, CiU s’havia de desempallegar de l’ombra del PP si volia tenir unes mínimes possibilitats de seguir governant. Llavors al gran estadista Mas, se li va ocórrer la idea d’anar al notari i signar que ell, mai pactaria amb els populars...  
Però l’any 2010 CiU tornava a tenir possibilitats de governar, ja que els partits que van conformar el Tripartit havien perdut l’hipotètica majoria absoluta. Per a ERC el record del govern d’Entesa encara era massa recent per arribar a un acord amb CiU i, per tant, Mas va optar per la solució més fàcil, per aquells que menys condicions: el PPC.
Però la Diada del 2012 va trastocar-ho tot. De fet, feia mesos que les relacions entre CiU i el PPC s’havien refredat i l’avançament de les eleccions i la sintonia amb ERC van acabar espatllant-ho.  
L’Alicia mai li perdonarà a Mas les banyes que li va fer portar. Possiblement el cas del restaurant la Camarga de Barcelona podria anar per aquí, encara que per arribar a Mas es intentar burxar a la família Pujol.
Ara l’Alicia ha portat els pressupostos catalans per al 2014 al Comitè de Garanties Estatutàries, perquè creu que els diners pressupostats per a la consulta del 9 de novembre podrien no ser legals. Això, a la pràctica vol dir que, fins que no hi hagi dictamen, temporalment estaran en vigor els pressupostos del 2013 que, recordeu, són els de 2012, amb els perjudicis que això pot crear.
De moment, la mesura que volia adoptar el govern per a que no tallessin la llum a aquelles famílies que, per problemes econòmics no poden pagar el rebut, ja no es podrà portar a terme.
Però els populars, com va fer al seu dia l’Andrea Fabra al Congrés deu de pensar: Qué se jodan...  
I jo em pregunto: Aquesta vegada, el divorci entre CiU i el PP serà definitiu?
Ara podeu especular el que us doni la gana. Jo ja tinc la meva opinió.