No és una aparença, sinó un evidencia:
El PSC de l’Ebre s’està desmembrant.
Alguns dels militants que han marxat
ho han anunciat públicament com Josep Bayerri, un dels fundadors històrics
del partit i apartat durant molt de temps. D’altres han preferit callar-ho,
segurament per a no fer mal a un partit que encara consideren seu.
L’actitud de l’actual direcció nacional
encapçalada per Pere Navarro no ajuda gens. L’altre dia opinava en privat
que Navarro està mal aconsellat. Les companyies de Corbacho i Balmón
no ajuden gens a l’hora de mantenir un partit cohesionat. Sembla ser que
estan fent aquella política que sempre hem retret a d’altres rivals: O
estàs amb mi o estàs en contra meva. I així no es va en lloc.
Dintre d’un partit polític sempre hi
ha d’haver veus crítiques, la qual cosa no hauria d’impedir la cohesió
interna, sobre tot en casos de dificultat màxima com el que estem vivint.
Perdre part de la força parlamentaria
va significar un dur revés per a un partit acostumat a governar. Però encara
diria més. La força del PSC, a part de la representació que havien aconseguit
sempre a Madrid, era, sobre tot, municipal. Les principals ciutats i pobles
de Catalunya havien tingut quasi sempre alcaldes o alcaldesses del PSC.
Un bon exemple és Barcelona, amb governs socialistes des de 1979 a 2011
on CiU, finalment, va trencar-ne l’hegemonia. Però Barcelona no ha estat
un cas aïllat: Badalona, Girona i d’altres també han passat a ser governades
per partits rivals.
Però sembla ser que l’actual direcció
ignora aquests fets. Tot indica que no volen veure la realitat del partit,
un partit que si continua com ara, dintre de poc es convertirà en un partit
residual amb molt poca representació institucional i totalment depenent
del PSOE. És això el que volen els actuals dirigents?
Si, finalment la Comissió de Garanties
del PSC acaba expulsant els tres diputats díscols, a saber, Geli, Elena
i Ventura, el fet, marcarà un punt d’inflexió. En aquell moment serem
molts (fixeu-vos que estic parlant amb primera persona) els que tindrem
que entregar el carnet als nostres referents municipals.
Hi ha d’altres companys que ja o han
fet. Aquest matí em deia un company de treball que a Tortosa ja s’han
donat de baixa un centenar de militants del tres-cents i pico que eren
abans de que s’iniciés el procés.
D’altres companys ha preferit, de moment,
donar-se de baixa dels seus càrrecs orgànics, com per exemple Marc Mur,
alcalde de Flix. I d’altres, com Joan Alginet de Deltebre escrivien a
Internet: Sóc un socialista català sense partit.
Està clar que la majoria no ho diran
públicament, però dintre d’uns mesos Joan Sabaté, com a president de la
gestora, es pot quedar pràcticament sol.
Hi ha que veure com es premia la fidelitat
d’alguns.
Per cert, sembla ser que fins i tot abans
de marxar hi ha companys que han ocupat càrrecs importants que han pres
la decisió de ignorar-nos. A mi em va passar l’altre dia. Recordeu que
he dit al principi: estàs amb mi o estàs en contra meva. Lamentable!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada