dimarts, 14 de gener del 2014

EL PSC I EL NO RADICAL LA CONSULTA

Tot hi haver-ho aprovat el Consell Nacional del partit, no comparteixo la postura oficial del PSC sobre la consulta.
N’he parlat moltes vegades i, suposo, encara en parlarem moltes més. Diu la dita popular que no hi ha més sort que aquell que no vol escolar. I hem sembla que això és el que està passant al si del partit.
Puc entendre que el PSC vol marcar perfil propi i vol ser coherent amb la seva línia política que han adoptat durant els darrers mesos. Fins i tot penso que, tal vegada, si la consulta fracassa, sigui la única sortida viable per a resoldre la situació catalana. Però només tal vegada... De no fer-hi així estaria en consonància amb el que diu ICV-EUA i no hi hauria diferències substancials.
No obstant, insisteixo, penso que s’equivoquen. Encara és prematur saber que passarà dijous al Parlament i si finalment, els díscols votaran diferent a la línia oficial del partit i si és així, des de la direcció es complirà l’amenaça d’expulsar-los.(A hores d'ara sembla que encara no està clar els que es votarà i si es complirà l'amenaça d'expulsar-los del partit) 
Ho he dit i ho repeteixo, penso que l’actual direcció del partit està traint l’esperit que el partit va adoptar allà per l’any 1976 quan es va fundar. El PSC és un partit democràtic, d’ampli tarannà catalanista. Raventós primer i Raimon Obiols més tard, són clars exemples del que estic dient, però va ser amb Pasqual Maragall quan va arribar la màxima expressió del catalanisme militant dintre del partit.
Amb el referèndum previst per al 9 de novembre es preguntarà als catalans sobre com volen que sigui Catalunya en un futur immediat. Encara que des del sectors més independentistes demanen que votis sí+sí a les dues preguntes, les opcions passa des de votar no i punt o sí+no. En cap moment s’obliga a ningú votar favorablement a la independència.
El que falta per veure és si, finalment, els grups que estan a favor de la consulta, seran fidels als que estan dient: la consulta ha de ser pactada. De fet era el que demanava el mateix Pere Navarro només fa uns mesos, abans de tornar-se tan intransigent com s’ha tornat des d’un temps cap aquí.
Veure’m que votaran Ros, Geli, Elena, Ventura i d’altres diputats al Parlament. Davant l’amenaça d’expulsió si voten no, estan per abstenir-se, però em sembla que això no els garanteix res. Si, finalment, sobta per expulsar-los del partit, la marxa de militants ja no serà un degoteig con fins ara, sinó que serà una sortida prou en massa. Recordem que per exemple Núria Ventura és la primera secretaria de la Federació de l’Ebre i, si bé és cert que dintre de la mateixa hi ha qui està en consonància amb la direcció nacional, no seria descabellat pensar que agrupacions com la d’Ulldecona, podrien donar-se de baixa massivament. I tal vegada no serien les úniques.
Està clar que postures tan radicalitzades no fan bé a cap partit encara que, insisteixo, a la llarga igual resulta que serà l’única sortida.