dimecres, 8 de gener del 2014

ESCALFANT MOTORS



Déu ni do com va l’actualitat política i judicial. Després del parèntesi de Nadal, Cap d’Any i Reis on, difícilment es produïen novetats remarcables, l’actualitat està plena de notícies i totes elles remarcables.

LA FILLA DEL REI. Sense cap dubte la imputació de la infanta Elena va ser la principal notícia del dia d’ahir i, segurament del que va d’any. Els delictes que sé li imputen no són menors, no: blanqueig de capitals i frau fiscal. Si, finalment el jutge Castro se’n surt amb la seva, és a dir, sinó hi ha interferències externes, el tema pot acabar portant a la filla del Rei a la presó. Un cop molt dur per la Corona que hauria de prendre alguna decisió important.

EL PSOE I EL PSC. Després d’un temps en que el PSC li suplicava al PSOE que acceptés la via federal com a millor solució per a laberint en que es va ficar a Catalunya i el PSOE no li feia ni el més mínim cas, ara, sembla ser que tots ho veuen com el millor camí a seguir. No ho tindran gens fàcil, ja que la majora dels catalans, ara mateix, estan més per la independència que per qualsevol altra sortida pactada i els de Madrid, com sempre, ens volen tenir ben controladets.  

EL PP. El partit del govern feia avui la primera executiva, la més dividida des de que Rajoy està al front del partit. I tot per culpa d’una lleia d’avortament que impulsa el progre Alberto Ruiz-Galladón. Qui ho havia de dir que el que estava considerat un dels càrrec més centristes del partit virés tan cap a la dreta per donar el gust a l’Església Catòlica i a l’ala més ultra del partit? Però com he dit, no tothom ho veu així. Celia Villalobos, la controvertida ministra de l’època d’Aznar, ha demanat llibertat de vot dintre del grup. Veurem com acaba tot això.   

ERC. Els republicans s’ho volen seguir mirant des de fora. Ara ja tenen tot el que demanaven: data per a la consulta i pregunta. L’altre gran objectiu d’ERC és guanyar les properes eleccions encara que per això hagi de fer servir l’estratègia del cranc ermità: influir al govern però des de fora. Fa uns dies tot semblava que, finalment Junqueras i companyia podrien entrar a formar part d’un govern de coalició. Una mena de tripartit de dos grups (CiU i ERC), però al final, com quasi sempre, ERC defuig de responsabilitats veient que l’estratègia adoptada des del inici de la legislatura els està donant uns resultats excel·lents: no paren de pujar a les enquestes. Hi ha una dita que diu que com més amunt, més dura serà la caiguda. Caldrà veure que passa al final.

EL PROCÉS SOBIRANISTA. Finalment la Comissió Europea ja s’ha pronunciat sobre la carta que el President Mas els hi va enviar per a explicar-los quines són les intencions del govern català. La resposta no ha estat contundent, però si prou significativa: es tracta d’un tema intern d’un país membres i per tant, s’ha de resoldre aquí. És una resposta que calia esperar, ja que la UE mai es posicionarà en contra dels interessos d’un país membre (Espanya) i, per tant, no donarà un xec en blan a Catalunya. Una cosa molt diferent serà si Catalunya es proclama país independent i li arriben suports d’altres països del món i, fins i tot del membres de la UE. Llavors si que caldrà que es pronunciï en algun sentit.

ELS PRESOS D’ETA. Ja sabem que dissabte passat la majoria d’expresos de la banda terrorista ETA es van reunir per fer-se una foto històrica i van aprofitar l’ocasió per a llegir un comunica on, tot i reconeixent el mal que van fer, no van demanar perdó pel dolor causat a les víctimes (moltes d’elles innocents)
Avui s’ha sabut que potser a partir d’ara ho hauran de fer. No els hi quedarà més remei si és que volen cobrar l’atur.
Una pregunta de consciència: Si fóssiu empresari, donaríeu feina a un exprés d’ETA?