dimarts, 25 de febrer del 2014

4 CASOS EN 28 ANYS

Aquesta passada setmana es va parlar d’un nou frau a la Seguretat Social amb la detenció d’unes 200 persones, una bona part d’elles, a la província de Tarragona.
Quan no és a la Seguretat Social és a la Hisenda Pública i, quan no, els que resulten estafats són el propis clients.
Encara que al món de l’assessorament hi ha diverses especialitats (fiscal, comptable, jurídic, laboral, etc.), a la pràctica tothom fa de tot. És molt estrany que hi hagi assessories que només facin una cosa concreta.
Entre els qui van fer frau a la Seguretat Social, hi ha un assessor de Tortosa. Si bé la seva especialitat és la comptabilitat, també tenia relacions tant amb la SS com amb l’Agència Tributària. Vull dir amb això que el coneixíem. No és dels qui venen més sovint, però de tant en tant passava. A més jo el conec des de l’època, quan varem coincidir al repàs de matemàtiques de Fayos, quan teníem 15 anys.
El frau consistia en donar d’alta a treballadors ficticis per a poder cobrar subvencions estatals.
Però aquest no ha estat l’únic cas que ha passat durant els 28 anys que porto treballant a l’administració tributària. El primer va ser el d’un que suplantava el seu germà.
L’arribada de Miguel Ángel a Tortosa va coincidir poc més o menys amb el meu inici. Al cap de poc temps, Miguel Angel  circulava amb un Mercedes i vivia en un xalet de la Simpàtica (la zona residencial de Tortosa) amb totes les comoditats. Cóm havia prosperat tant? Hi ha una dita que diu que ningú es fa ric treballant. Aquest és un bon exemple. El personatge en qüestió estava conxorxat amb el caixer d’una entitat financera amb seu a la capital del Baix Ebre. En aquell temps era normal que els clients entreguessin els diners de les assegurances socials i dels impostos als assessors i aquest ho portaven al banc. Quan Miguel Ángel portava les assegurances socials a l’entitat financera, el caixer es limitava a posar un segell i, pel que sembla, es repartien els beneficis. Es a dir, s’ho quedaven tot. Quan es va descobrir el pastís, l’entitat financera va fer fora el treballador i va tancar la sucursal. A tots els seus clients els van derivar a l’oficina d’Amposta que, encara avui, està oberta.
Com anècdota us explicaré que una vegada, Miguel Ángel, es va trobar a un videoclub amb un company de treball. Anava acompanyat i com era una persona molt afable li va presentar al meu company l companyia: Te presento a mi hermano Miguel Ángel –li va dir-. Al cap d’una estona el meu company va reaccionar: Però... Miguel Ángel no és ell? En realitat ell es deia José Luis i suplantava la identitat del seu germà Miguel Ángel, assessor a Madrid.
No va ser l’únic que es va quedar amb els diners dels seus clients. Un altre assessor, que també tenia una autoescola, va obrir un restaurant. S’hi va gastar molts diners i no recuperava la inversió. Mentre, els venciments dels préstecs li anaven arribant, així que no va trobar cap solució més que apropiar-se dels diners aliens. No se’n ha sabut mai més d’ell.  
El darrer cas és molt més rocambolesc. Tot va començar després de que estafessin als amos de l’assessoria 20 milions de pessetes per avariciosos. Sense entrar en detalls de com es va produir l’engany, us diré que va ser una espècie de timo de l’estampeta, però a gran escala: primer els van engrescar i quan van veure que el negoci funcionava, els hi van proposar invertir més diners i va ser quan els van ensarronar.
Llavors havien de recuperar-se. Manera? Falsificar precontractes de treball per a immigrants, document que necessitaven per a obtenir el corresponent permís de residència a Espanya.
L’entramat es va descobrir quan la Subdegació del Govern de Tarragona (abans Govern Civil) se’n va adonar que cap dels precontractes s’acabava convertint en contracte i, a sobre, en tots els casos eren de l’Ametlla de Mar.
La policia va cridar a tots els representants de les empreses que figuraven com a futurs contractants. Cap d’ells va reconèixer tenir res a veure amb aquells contractes i, menys que conegués als individus que hi figuraven. Finalment van trobar una coincidència entre totes les empreses: a tots els hi portaven els papers a la mateixa assessoria.
Segons un agent de la policia local de l’Ametlla es van arribar a falsificar més de 100 precontractes i se’ls cobrava entre 1.000 i 1.500 euros. Per tant, si fem números, veure’m com s’aproxima molt a la quantitat que els havien sostret feia ja uns anys.