Enric Marín
Periodista
Estàvem avisats. S'havia fet l'anunci que els dirigents del PP, amb
Rajoy
al capdavant, sovintejarien la presència a Catalu-nya amb l'objectiu
d'apagar la flama del sobiranisme. Aquest darrer cap de setmana hem
assistit a un primer desembarcament massiu. I han fet el que saben fer
millor: llançar gasolina al foc. Si algú esperava propostes atractives,
es va trobar amb insults, amenaces i una mostra insuperable d'opacitat
i funambulisme polític amb el segrest de la publicació de les balances
fiscals. Tanta miopia no és atribuïble a manca d'intel·ligència o
deficient capacitat tècnica. Potser no sobra, però no és aquesta la
qüestió. El problema real és que els dirigents dels PP estan atrapats en
la seva pròpia xarxa. En els darrers 20 anys han aconseguit una
hegemonia aclaparadora en l'elaboració del sentiment identitari
espanyolista, donant forma a un nacionalisme dogmàtic, essencialista i
uniformista. Aquest nacionalisme i el projecte faraònic del Gran Madrid
han cohesionat l'acció de les elits polítiques, empresarials i
mediàtiques espanyoles.
Però la crisi ha desfet el somni, i la criatura s'ha descontrolat. Avui
Rajoy
està més preocupat per la renovada competència de la dreta més dura i
espanyolista que per fer polítiques d'Estat a Catalunya. I no les farà.
La dreta neofalangista marca l'agenda política arrossegant un PP, que
també arrossega un PSOE tenallat per l'aspre jacobinisme del socialisme
castellà i meridional. La situació és de crisi sistèmica. I en aquestes
condicions no és imaginable una regeneració política que permeti renovar
el model econòmic i reconèixer el caràcter plurinacional de l'Estat. No
cal una gran capacitat d'anàlisi per concloure que això ja és una
certesa. Per això no ha de sobtar que molts ciutadans catalans ja trobin
més atractiva la incertesa de la independència que les certeses de la
dependència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada