GRÀCIES A DÈU QUE NO SÓC DE DRETES

A Espanya, ser de dretes és pràcticament sinònim de ser del PP i, per tant, hereu del franquisme.

Els actuals governant han volgut fer seva aquella frase que diu: D’altres vindran que de bon en tornaran. Rajoy i el seu equip ens estan privant de drets i llibertats que el dictador havia concedit als nostres pares i iaios. Però és que aquest va suprimir drets i llibertat que havia creat la II República i que ja no es recuperaria fins l’arribada de la democràcia: llibertat sindical, dret de vaga, dret d’associació, dret a l’avortament.

Precisament l’avortament és un dels temes dels que més s’està parlant els darrers mesos. La controvertida llei Gallardón limitarà notòriament el dret de les dones a avortar. S’ha imposat l’opinió dels ultracatòlics en detriment del concepte de societat avançada.

La llei de l’avortament que promou el Ministre de Justícia i que encara ha de passar el tràmit parlamentari, és una llei retrògrada i molt més restrictiva que la primera que es va fer després de la mort del dictador. Ara bé, els qui li donen suport diuen defensar el dret dels no nascuts que ells anomenen dret a la vida. De les poques nocions de dret que tinc, recordo que el recent nascut no adquiria la condició de ser humà fins les 24 hores de la seva concepció. Si això continua així, és evident que les úniques raons que poden esgrimir els ultracatòlics són de índole moral, però no jurídiques.

Aquestes posicions radicals xoquen frontalment amb altres fets on l’Església, com a màxima exponent de la moral catòlica, no es posiciona tan fermament.

-Per què s’ha prohibir avortar en els casos d’una violació?

-Per què, històricament, s’han tapat els temes de pederàstia dintre de l’Església, o

-Per què no s’ha condemnat amb la mateixa fermesa les morts del immigrants de la setmana passada.  

 

Com ser humà que sóc (a part de soci d’Amnistia Internacional) me’n dono vergonya al comprova el poc que importa la vida d’aquells que tenen diferent color de pell a la nostra. El dret a la vida dels sers humans és el primer de tots els reconeguts per la Declaració Universal del Drets Humans.

I el més fort és que ningú s’ha responsabilitzat fins ara de les 15 víctimes que hi va haver. La majoria de grups de l’oposició han demanat depurar responsabilitats, però de moment, dimissions=0.

Des del Ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, passant pel Director General de la Guardia Civil, fins arribar al darrer comandament que va donar l’ordre de disparar als que intentaven salvar la reixa amb pilotes de goma, haurien d’haver dimitit tots o, sinó haver estat cessats pel Consell de Ministres que, imagino, és qui en té les facultats de fer-ho.

I per acabar un recordatori: les lleis d’interrupció de l’embaràs no obliguen a ningú, simplement es tracta d’un dret que tenen les dones de no tenir fills no desitjats o quan puguin ocasionar-los greus problemes de salut.

Per tant, els ultracatòlics que dormin tranquils perquè per molt progressiva que sigui la llei, ningú els obligarà a fer allò que no desitgen i no com fan ells que volen imposar la seva forma de pensar a tothom.

De dretes? No, gràcies. Ja està bé com sóc.