LA ROCAMBOLESCA I AGÒNICA SITUACIÓ DELS SOCIALISTES DE L’EBRE

L’actual situació del PSC de l’Ebre sé sembla més a un trencadís (no de Gaudi precisament) que a un partit polític que, només fa uns anys, tenia alcaldes a una bona part dels municipis de la demarcació, sobre tot, a les comarques del Montsià i del Baix Ebre.

A sobre, si heu llegit l’Aguaita darrerament, segur que heu vist un article força interessant i aclaridor sobre les conxorxes que han afectat al PSC des del passat estiu o, segons es miri, des de més enllà i, per tant, molt abans de que Núria Ventura (juntament amb Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Àngel Ros) decidissin desmarcar-se del partit pel tema del dreta a decidir.

Segons les informacions de l’Aguaita, va ser durant l’estiu del 2013 quan hi van haver els primers moviments per a treure a Núria Ventura del capdavant dels socialistes ebrencs.

Sembla ser que al primer que van tocar va ser a Marc Mur, alcalde de Flix que, com sabeu, ja ha dimitit de tots els seus càrrecs orgànics i que ha manifestat que no es tronarà a presentar baix les sigles del PSC. El segon va ser Joan Castor Gonell que tampoc va voler saber-ne res. Fins el que jo sé, Castor (que encara que sigui el seu segon nom, és con se’l coneix), de moment, tampoc ha donat suport als díscols, tal i com ho han fet altres alcaldes com el de Deltebre o el Mas de Barberans per posar dos exemples. Suposo que la majoria dels càrrecs públics esperaran a veure quin gir definitiu acaba prenent la situació.

L’artífex d’aquesta rocambolesca situació sense precedents al nostre territori ha estat el secretari d’organització del PSC Esteve Terradas Yus, seguit les instruccions de l’executiva nacional encapçalada per Pere Navarro. Terrades ha declarat que al PSC no hi sobre ningú i que hi falta molta gent. El primer que hauria de fer Terrades és manar callar a alguns dels homes forts del partit com per exemple Antoni Balmón que no opina precisament com en aquest punt concret. I si és incapaç de fer-ho o no, simplement, no ho vol fer, millor callar.

La resta de protagonistes són:

Joan Sabaté, senador, expresident del PSC de les TT.E. i exalcalde de Tortosa. Des del meu punt de vista el dolent de la pel·lícula. A l’aguaita hi ha comentaris sobre ell que no li deuen d’haver agradat gens. Li recorden que l’any 2000 va ser l’artífex del trencament d’ICV al territori i que s’envolta de col·laboradors d’aquells que, vulgarment, coneixem per pilotes. Si llegiu el seu perfil polític a la Viquipèdia, veureu que acaba dient: El 27 de gener del 2014 la direcció del PSC el posar al capdavant amb un colp d'estat de la junta gestora del PSC a les Terres de l'Ebre.

Tot aquest enrenou jo l’emmarcaria dintre de la guerra pel poder històric entre Tortosa i Ulldecona i del que ja n’he parlat més d’una vegada.
Joaquim Paladella, alcalde de Batea, líder de la Unió per la Terra Alta (UPTA) i exdiputat al Parlament. Paladella va ser el col·laborador necessari fent-li la feina bruta a Joan Sabaté en l’afer de la suposada falsificació de les actes del darrer congrés territorial.
Manel de la Vega, membre de la gestora i un dels impulsors de la moguda. El seu posicionament em crida molt l’atenció ja que fa uns anys semblava que no era de la corda de Sabaté. Dintre del PSC de Tortosa hi havia dues corrents molt marcades, aquells militaven a la UGT (con de la Vega) i els que havien acompanyat a Sabaté després de la fugida d’ICV i que, sindicalment militaven a CC.OO.

Míriam Galindo, exgerent del Consell Comarcal del Montsià i exsecretaria d’organització amb Núria Ventura. Galindo, juntament amb Germà Bel, Ricard Fernández Burato i d’altres, ja van militar a les Joventuts Socialistes, per tant, porta una dilatada trajectòria al partit. Una vegada em van dir que Míriam Galindo, més que una militant, era una funcionària del partit, per la seva dedicació al partit sense tenir en compte la línia política de la direcció de Barcelona. És una dels militants que s’han donat de baixa del partit.

No fa gaires dies, li vaig escoltar dir a Sabaté que els donaven suport als díscols (a Núria Ventura al territori) només eren una quarantena que coincidia amb els signant d’una carta a la direcció nacional on es demanava que no se’ls expulsés.

Si Sabaté opina així és que no coneix la veritable magnitud del problema que té o, simplement, no ho vol acceptar. Jo mateix (pràcticament desvinculat del partit, però encara amb carnet), vaig adherir-me a la carta una vegada publicada als mitjans, tal i com es demanava.

Fa unes poques setmanes, el cunyat d’una exregidora de l’ajuntament de Tortosa m’afirmava que la seva cunyada s’havia donat de baixa i, com ella un centenar de militants de l’agrupació de Tortosa.

Una situació massa agònica com per a voler passar-hi de puntetes i fer com si res.