dilluns, 31 de març del 2014

‘LO PASSADOR’ COM A TESTIMONI

Lo Passador, el pont entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre, va ser testimoni ahir d’una nova marea blava. Una bona part dels assistents ja disposàvem d’una gran experiència per haver-nos manifestats per mitja Espanya i part d’Europa... D’altres, els més joves, però sobre tot els més petits, segurament es manifestaven per primera vegada, però van mostrar un comportament digne dels més veterans.
Des de l’any 2004 només s’havien produir dues grans manifestacions: la d’Amposta de 2008 i la de Barcelona de 2010. El denominador comú de totes les manifestacions (les que es van fer entre el 2000 i el 2014, les dues citades en anterioritat i la d’ahir) és el to festiu en que es desenvolupen. A totes les manifestacions convocades per la PDE no s’han produït mai cap tipus d’aldarull i això és possible gràcies al civisme de la gent de l’Ebre que ens prenem els actes reivindicatius com veritables manifestacions festives i familiars, on solen acudir famílies al complet (iaios, pares i fills)
La d’ahir no va ser diferent. Al capdavant de la manifestació es podien veure les mateixes cares conegudes de sempre: els portaveus i la gent més significada dintre del moviment blau.
A la segona tercera pancarta es va poder veure gent més diversa, entre els quals hi havia canalla de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. Els polítics anaven més endarrerits, de fet ni els vaig veure. Només a Junqueras quan va passar per davant de l’església de Sant Jaume acompanyat d’un grup de càrrecs territorials d’ERC i algun alcalde o regidor de pobles ebrencs, com Marc Mur, alcalde de Flix Marc Mur o el de Miravet Toni Borrell.
Com és lògic i natural, els membres de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta formàvem un nombrós grup situats al principi de la manifestació. Com que el dia no era bo (al principi de la manifestació plovia i l’ambient va ser força gèlid), una gran part de la colla portava roba d’abric, la qual cosa va fer que no es veiessin les camises i, per tant, potser no varem brillar en tot l’esplendor que requeria l’ocasió.
Per aquells que ho desconeixen els hi he d’explicar que el color de la camisa és la mateixa tonalitat de blau que el de la PDE. I com que no tenia un qualificatiu concret, es va batejar com a blau delta. També es va demanar permís a la Coordinadora Anti-transvasaments com a propietària del símbol del nus per a poder-lo usar. Després d’aprovar-ho en assemblea, tots aquells castellers que els vulguin lluir a la part posterior i superior de la camisa, ho poden fer. Són les nostres ensenyes d’identitat. Així ho van proposar els 7 fundadors de la colla, ja que tan el color blau ha estat el color que més ha unit el territori, per tant, no hi va caler cap debat al respecte.
Ahir em van preguntar diverses persones de quin poble érem la colla castellera. Quan els hi responia del Delta, es quedaven parats. No sé si existeixen més colles que, com la nostra representem un territori més que una població en concret, encara que, evidentment, els domicili social l’haguérem de fixar a un lloc concret: Amposta, per ser la població d’on pertanyien la majoria dels fundadors.
Com ve sent tradicional en tots aquells actes que participem, les dolçaines i tabals posen la música a les danses que interpreten la resta de components. Així, durant el recorregut d’ahir, la colla ens varem fer la nostra pròpia festa. Finalment, en arribar a l’esplanada de l’ajuntament de Deltebre, es va procedir al protocol·lari enfaixament dels castellers per a fer, finalment, un pilar de 4 (pd4) on l’enxaneta va mostrar un damàs amb el logotip de la PDE. Acte seguit va actuar Terrer Roig i ja, per a concloure, el manifest llegit per Polet i la resta d’intervencions.
Diuen que hi varem assistir 10.000, però el Periódico eleva la xifra a 15.000. Però no tothom va estar-se fins el final, una bona part van marxar abans. Cal suposar que no els hi calien massa arguments per a convèncer-los de que el transvasament que s’anuncia, com qualsevol transvasament, significaria la mort del Delta.  

MANIFESTACIÓ PDE SANT JAUME-DELTEBRE II
















Esta palabra aún no se encuentra en el diccionario de Oxford y, por lo tanto, ha tenido que ser "Googleada". 
  
Es una nueva palabra, acuñada recientemente, que puede ser encontrada en las camisetas que se venden en eBay. 
  
Lee lentamente y trata de captar las realidades que están dentro de esta definición!!! 
  
Me encanta esta palabra y creo que se convertirá en una reconocida parte del vocabulario inglés y español.

¡¡¡ Finalmente se ha acuñado una palabra para describir nuestro futuro !!!

(Ver traduccion libre al final)
              
 
Ineptocracia  

           

 
 
Sistema de gobierno en el que los menos capaces para dirigir,

                    son elegidos por los menos capaces para producir

y donde los miembros de la sociedad menos propensos

a sostenerse a si mismos o a tener éxito en la vida,
                         son recompensados con bienes y servicios pagados
con los bienes confiscados a un reducido número de productores.
 

diumenge, 30 de març del 2014

QÜESTIÓ POLÍTICA, QÜESTIÓ JURÍDICA



Que digui ara el Tribunal Constitucional que els polítics són els que han de resoldre els temes polítics, em sembla paradoxal, ja que, l’actual situació catalana es deu, en gran mesura, a la sentència que va dictar l’Alt Tribunal el 28 de junt de 2010 sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que va impulsar el President Pasqual Maragall i que es coneix com l’Estatut de Miravet.
L’Estatut de Miravet pretenia una quota més gran d’autogovern a la vegada que una millora substancial en el finançament autonòmic de Catalunya, ja que el de Sau, de l’any 1979 estava completament desfasat (com hi està la Constitució Espanyola d’un any abans) Després de passar els tràmits corresponents i veure com sé li anaven retallant les pretensions inicials, finalment, la sentència del Tribunal Constitucional va eliminar tots aquells apartats considerats polítics i fins i tot, va modificar el mateix preàmbul estatutari que, segons els experts, no comportava cap transcendència jurídica.  
Aquest fet, des del meu entendre, resulta determinant a l’hora de comprendre els esdeveniments que s’han anat succeint durant els darrers dos anys.
Aquell mateix any hi van haver unes eleccions autonòmiques que va guanyar CiU amb molta menys majoria de la que s’esperaven.
No es va trigar ni dos anys en aparèixer l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) una associació que ha estat transcendental a l’hora d’influir en determinats partits que no han fet sinó, seguir les directrius que s’han anat dictant des de l’entitat que presideix la xertolina Carme Forcadell. O dit d’una manera més vulgar i entenedora: CiU i ERC han ballat al so de la música que es tocava des de l’ANC. Primer va ser la convocatòria dels actes de la Diada Nacional de Catalunya del 2012 amb el resultat de la que va ser la gran manifestació de Barcelona. Tan gran va ser el fervor independentista que va emanar de la gran manifestació, que Mas no es va poder resistir a l’encant i, després d’abraçar la nova fe, va dissoldre el Parlament i va convocar unes noves eleccions. Però si l’any 2010 no li va anar tan bé com esperava, el 2012 encara li va anar pitjor.
Per a la Diada de l’11 de setembre de 2013, l’ANC tornava a la càrrega amb la convocatòria d’una cadena humana que unís el territori català de S a N (si atenem la numeració dels trams): La Via Catalana. I es va aconseguir plenament. La borratxera d’èxit va ser tan gran que va captivar a una bona part dels ciutadans, la majoria desencantats en l’esdevenir polític de Catalunya, sobre tot, des de l’arribada de Rajoy al govern de la nació.
El PP i, conseqüentment, el govern d’Espanya presidit per Rajoy té l’obsessió malaltissa de portar al Tribunal Constitucional tots aquells afers que no li agraden i que li resulten feixucs per a donar-los hi una resposta consensuada i d’acord amb els raonaments polítics i jurídics que s’emmarquin dintre de la legalitat vigent.
Però sembla ser que, el nostre país, a part de patir un greu dèficit d’entesa política, també pateix d’una excessiva obstinació per portar al TC els casos que no han sabut resoldre els polítics. Aquest fet crea una animadversió cap a l’Alt Tribunal per part d’una majoria de la ciutadania catalana a part de provocar una confrontació territorial totalment innecessària i evitable.
El TC, amb la sentència emesa sobre la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya sembla que ha volgut establir unes noves regles de joc. Segurament per això s’ha aconseguit una unanimitat a priori impensable i més si tenim en compte els precedents en temes semblants. Fins i tot la va votar la magistrada nomenada a proposta de CiU.
A partir d’ara l’Alt Tribunal hauria de ser coherent i deixar de fer política (tal com ha fet en tantes i tantes vegades) per a centrar-se només en els raonaments jurídics d’aquells casos on, efectivament, la seva intervenció fos del tot necessària.  

MANIFESTACIÓ PDE SANT JAUME-DELTEBRE I














XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. MANIFESTACIÓ SANT JAUME-DELTEBRE