Com sabeu, dissabte 22 de març es va fer entrega del premi Ciutat d’Amposta a la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. Com que el premi l’atorguen els mitjans de comunicació de la nostra ciutat (Amposta Ràdio, Revista Amposta, Ebreexprés, etc), des de l’ajuntament van tornar a convidar (l’any passat també ho havien fet) al secretari de Comunicació de la generalitat, el caleroJosep Martí.
Amb Josep Martí ja havia concedit el 7 de juny de l’any passat quan, per votació popular, se’n va donar el premi Ebreliders en la categoria de promoció cultural, ecològica y popular que organitzaven el Canal Terres de l’Ebre i el setmanari Més Ebre, durant la gala que es va fer, precisament, a l’Ametlla de Mar. No obstant, el premi me’l va entregar l’alcalde de la localitat marinera Andreu Martí.
Després de concentrar-nos a la plaça del mercat, concretament a la terrassa de la gelateria Gràcia, la colla, en comitiva, ens varem dirigir cal a l’Ajuntament al so de la música de les dolçaines i els tabals. En arribar-hi, molts dels que hi havia d’assistir ja estaven esperant-se.
Per cortesia vaig apropar-me cap on estava l’alcalde d’Amposta. Amb ell estaven Josep Martí i, sinó recordo malament, el president de la xarxa d’emissores locals, ja que en acabar el lliurament del premi, s’havien d’inaugurar les noves instal·lacions d’Amposta Ràdio a les caselles exteriors del mercat.
Després de saludar a l’alcalde, aquest em va presentar a Josep Martí (al que li vaig dir que ja el coneixia de l’Ametlla) i a l’altre convidat. Llavors, el secretari de Comunicació em va preguntar de quin color portàvem la camisa.
-Blava –li vaig respondre-
-Com la Falage? –em va dir ell-
-Natros li diem blau delta –vaig concloure-
Al cap d’uns instants pujàvem cap al saló de plens. Poc a poc varem agafar seient, encara que la majoria es van d’haver de quedar plantats (de la nostra colla hi van anar més de 40 castellers)
A partir d’aquí tot molt protocol·lari. Es va llegir l’acta amb el veredicte del jurat que atorgava el premi, lliurament als guanyadors i als que van quedar segons (l’ANC del territori), parlaments dels guardonats, el secretari de Comunicació i, per a tancar, l’Alcalde d’Amposta.
Cal dir però, que el discurs de Josep Martí no va ser el més apropiat. Va començar dient que de camí cap a Amposta, havia estat mirant uns tuits per veure si s’inspirava i no repetia el discurs de l’any anterior. El primer improperi que va dir va ser que, mirant Twitter, va llegir que un socialista havia comparat Mas amb Hitler. Tal com va dir una de la colla, no tocava.
Després va dir que ens portava un recadet de part de la colla castellera els Xics Caleros i va remarcar que la colla del seu poble va ser la primera colla castellera de les Terres de l’Ebre.
Vull deixar molt clar que des de la nostra colla mai s’ha dit el contrari, ja que es tracta d’una obvietat. Quan la nostra colla, tot just estava fent els primers assajos, els Xics Caleros ja es van batejar al marc de les festes de la Candelera del seu poble. I també han estat els primers de ser acceptats com a colla de ple dret per la CCCC.
A l’entendre de la majoria, el comportament del secretari de Comunicació va ser del tot inadequat.
Una reflexió: Si el secretari de Comunicació de la Generalitat, té aquesta peculiar manera de comunicar, cal pensar que, segurament, si ocupa aquest lloc no ha estat per mèrits propis i, sí, molt probablement, per establir les quotes de representativitat que s’estableixen entre els diferents territoris de Catalunya.
I per acabar una pregunta: La coincidència del cognom Martí que tenen el secretari de Comunicació i l’Alcalde de l’Ametlla de Mar és només coincidència o alguna cosa més?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada