dilluns, 10 de març del 2014

SEGUIM IGUAL D’INTOLERANTS COM SEMPRE

Estava immers en una conversa amb uns coneguts. El tema? El de moda: la ciris econòmica que estem patit.
En una cosa coincidien amb mi, que durant aquest anys, la crisi continuarà envaint la majoria de les llars del país. Però un d’ells era molt més pessimista. Deia que la crisi forta vindrà coincidint amb els darrers mesos de l’any, ja que, llavors, s’acabarà el treball: en blanc i en negre...
Tots dos havien estat autònoms. Bé, un s’havia donat de baixa i s’havia tornat a donar d’alta. Aquest comentava que trobava estrany que els aturats no sortissin al carrer a manifestar-se i l’altre li responia que perquè la majoria treballava en negre i anaven sobrevivint com podien, però quan se’ls hi acabi la feina i no en trobin, no tindran més solució que sortir al carrer.
Els dos havien acudit a l’oficina de treball per a tramitar un ajut, però sembla ser que els hi havien denegat i, d’això es queixaven: de no tenir el mateix tractament que els immigrants.
Els hi vaig dir que els immigrants no tenen cap privilegi i que a igual condicions, als d’aquí els hi tenen que donar els mateixos ajuts que als nouvinguts. Però ells insistien: per la condició d’haver estat autònoms, ja no tenim dret a res. Llavors la culpa serà de la legislació, no?
És evident que tothom agrana cap a casa. Ells es queixen de la precària situació dels autònoms. Com es un tema que no conec en profunditat, no hi perdré massa temps. Però tinc entès que com més quota pagues, més drets tens. El que passa és que quasi tothom paga la quota mínima, fins els darrers anys que sol·liciten incrementar la base de cotització per a poder tenir una pensió de jubilació més alta.
Insistien que els immigrants (sobre tot els del Nord d’Àfrica) que marxaven cap al seu país, tornaven perquè aquí els hi donaven ajuts i allà no tenien res. Imagino que no serà així en tots els casos, ja que sembla que també es perden drets si marxes del país durant un temps determinat.  
Però és més fàcil donar la culpa als immigrants que a la gent del país responsables de que el nostre sistema capitalista s’hagi ensorrat. L’empresa d’un estava relacionada amb la construcció i la de l’altre, sense tenir-ne la seguretat, crec que també.
Segurament, els meus interlocutors van viure uns anys meravellosos. Uns anys en el que, per a triomfar, no calia res especial. Fins l’any 2008, qualsevol que treballés a la construcció o activitats auxiliars (pintors, electricistes, fusters, etc.) cobraven el que, possiblement, mai havien somiat. Les meves paraules no es fan extensives a tothom, però si a una àmplia majoria. Una àmplia majoria que, a sobre, declarava els guanys que volia, però que els delatava el cotxe que s’havien comprar darrerament...
Segurament molts de joves (devien de rondar els quaranta) desconeixen que Espanya, tradicionalment ha estat un país que ha exportat ma d’obra. Andalusos, valencians, catalans i aragonesos solien marxar a treballar a França, Suïssa i Alemanya, preferentment. Bascos, asturians i, sobre tot gallecs, a fer les amèriques...
Ara ho tornem a ser. Només hi ha una gran diferència: antigament era ma d’obra poc o gens especialitzada, mentre que ara, els que marxen, solen ser joves amb carrera. Una altra cosa és que quan arriben al seu país de destí, acabin trobant la feina que buscaven. Sovint no és així.
Què deuen de pensar els ciutadans dels països receptors de joves espanyols? Suposo que dependrà molt de la ideologia que tinguin, com aquí.
Però el que tinc clar, és que si amb igualtat de condicions, espanyols i estrangers poden obtenir els mateixos ajuts, en igualtat de condicions, també, primer es tria a un treballador d’aquí que no a un immigrant. El que passa és que els immigrants fan la feina que els d’aquí no volen fer perquè, sovint, es conformen en cobrar menys i després estan més acostumats a viure d’una manera molt més precària, sense tants de luxes ni capritxos. Però els d’aquí no volem viure d’aquesta manera.    
Em consta que han estat molts els immigrants que han retornat als seus països, sobre tot equatorians i romanesos, però ni així ha millorat la situació laboral per a una bona part dels d’aquí. La intolerància va estretament lligada a la ignorància i, aquesta, normalment, a la poca cultura.