Si hagués de situar al mapa la Roca del
Vallès, no ho sabria fer. Hi ha dues comarques que porten el topònim de
Vallès: l’Oriental i l’Occidental i, tot i això, pel nom, no és garantia
de pertanyi a alguna d’elles.
A dit municipi hi ha una zona comercial
que s’anomena la Roca Village que, per poder obrir en festiu va
demanar que al poble sé li atorgués la consideració de municipi turístic...
I sé li va concedir.
Ahir, el president del gremi de hoteleria
de la província de Barcelona Jordi Clos (germà de qui fou alcalde de la
Ciutat Comtal Joan Clos) reclamava que Barcelona també tingués la consideració
de municipi turístic que, evidentment, no té.
Com a ignorant que sóc en la matèria,
em pregunto quins mèrits turístics té la Roca del Vallès que no tingui
Barcelona. Igual a la Roca hi arriben creuers de luxe o milions de visitants
a l’any; igual la Roca Village supera en escreix el comerç del
Passeig de Gràcia, del Portal de l’Àngel o del carrer de Sants... Igual
sí i, perdoneu la meva ignorància (reitero) i jo no me’n he assabentat.
Recordo que fa uns anys es va demanar
la mateixa consideració a la Sénia, ja que, com sabeu, per aquell temps
la gent hi acudia en peregrinació a comprar mobles, fins que els empresaris
del sector ho van denunciar i van d’haver de tancar en diumenges i festius.
I posat a recordar, crec que, finalment, no se’ls hi va donar.
Aquest matí, tot parlant d’aquesta polèmica,
el carter de Ferreries es preguntava per quin motiu es permetia que els
basars xinesos obrissin més hores que la resta d’establiments regentats
per comerciants d’aquí.
Molt fàcil, -li he dit- perquè
no s’atreveixen a fer-los complir l’horari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada