EL FUTUR DE ‘FUTURO’

Sí, ho confesso, discrepo obertament de l’opinió de l’alcalde, perquè sóc incrèdul a l’hora d’acceptar que el centre comercial Futuro Ciudad Amposta tingui un futur esperançador. I és que em sé fa molt difícil seguir confiant (si és que ho he fet alguna vegada!) del que diu l’equip de govern de la nostra ciutat. Son massa les vegades que han dit que tenen una solució i deixen passar el temps per a que la gent s’oblidi del tema.

Si enumerem els fracassos que hi ha hagut a Amposta des d’uns lustres cap aquí, ens en adonarem de diverses coses: la gran inversió que s’ha portat a terme en cada un des projectes no s’ha reflectit amb el resultat final, de vegades s’ha fet en diners públics, és a dir, a càrrec dels pressupostos de l’Ajuntament que és el mateix que dir que a càrrec dels ciutadans d’Amposta.

Primer va ser la zona lúdica de Tosses on, després de començar amb un relatiu èxit (normalment totes les novetats comporten expectació i clients al principi), ha acabat per convertir-se en una zona pràcticament desolada on fins i tot ha desaparegut el gran mural del pintor Josep Niebla, un dels seus atractius. Els únics establiments que s’han consolidat han estat els multicinemes (que fan funcionar amb 7 anys i mig amb llicència provisional) i la discoteca Metro que, darrerament, la volen baixar al local que va ocupar el centre comercial Carrefour. D’altres locals com el restaurant Bosc de Ribera, encara està per veure si es mantindran o hauran de tancar portes com tants d’altres. 

Més tard va ser el nou escorxador que, des d’un bon principi hi va haver polèmica, per que l’Ajuntament, en lloc de donar la gestió al gremi de carnissers, tal i com aquest pretenien, la va donar a una empresa del Perelló de més que dubtosa reputació: Ganados y Carnes Martí SL. El preu de la concessió eren 400.000 pessetes/any (tota una ganga!) Davant els greus problemes econòmics i judicials que va tenir l’empresa en qüestió es va transformar en Carnicas Tosses SL. Eren els mateixos gossos amb collars diferents. I si amb això no n’hi hagués prou, després de presentar suspensió de pagaments (ara es diu concurs de creditors), se’n va fer càrrec una empresa fantasma anomenada PC Golf, SL que, encara que sembli increïble, seguien sent els mateixos, però amb gent de palla al davant. Encara estava de regidor quan el Regidor de Governació ens va anunciar negociacions amb uns empresaris aragonesos. Sabeu cóm ha acabat? Només cal visionar el vídeo que va fer l’Associació de Veïns d’Amposta: instal·lacions en estat de ruïna, amb greus desperfectes, cablejat robat, etc. Si calgués tornar-lo a posar en funcionament, el cost seria tant gran que difícilment seria rendible a mig termini.

I què va passar amb l’escorxador vell? Després de patir una remodelació integral realitzada per una escola taller, porta un bon grapat d’anys sense que sé li hagi donat cap ús. La darrera idea és convertir-lo en un centre d’interpretació del delta de l’Ebre. Però com en tot, s’ha quedat en un projecte.

Després va arribar al centre comercial que, a diferencia de la zona de lúdica de Tosses, està pegada al casc urbà. La polèmica, tal com ha passat tantes vegades, va estar present des d’un bon començament. Tot i tractar-se d’un projecte privat, quan s’anava a negociar amb les propietaris, si es mostraven reticents a l’hora de vendre, se’ls hi deia que era d’interès públic i que tenia el suport de l’Ajuntament.

Després, per a convèncer als comerciants de que es traslladessin a la nova zona comercial, se’ls hi deia que s’estava negociant amb primeres marques que havien de servir per atraure clientela. Es parlava per exemple de Decathlon, Leroy Merlin, Carrefour i d’altes. Finalment només Carrefour s’hi va acabar instal·lant.

Davant la demora a l’hora de connectar el centre comercial amb la xarxa elèctrica, les botigues van optar per obrir amb llum provisional feta per grups electrògens i, per tant, permisos provisionals. Uns mesos més tard, i al segon intent, va inaugurar el Carrefour. Quan s’havia d’inaugurar per primera vegada una forta ventada es va emportar part d’una marquesina que cobria el passadís que separava l’hipermercat de les botigues.

Al cap de pocs mesos de funcionament van anar tancant les primeres botigues, quan se’n van adonar de l’engany i, per consegüent, de l’escàs negoci que hi havia. L’1 de maig de l’any passat va tancar Carrefour que va tenir molta cura de no deixar cap rastre visible de la seva estada, segurament per la propaganda negativa que li suposava.

Finalment, el passat dia 2 va sortit a subhasta per 20 milions d’euros unes instal·lacions que havien costat 30. Després de declarar-se la subhasta deserta, s’ho va quedar el Banc Popular. De moment no s’ha fet pública la quantia, però segur que per molt menys que el preu inicial de sortida.

M’ensumo que si no hi ha un enfocament radical amb la instal·lació d’alguna marca ganxo, una vegada més, el fracàs està garantit.

Quin serà el proper?