De vegades, les dades estadístiques,
difícilment ens diran res, al menys que les puguem comparar. I tot i això,
també es possible que les interpretacions siguin dispars depenent de la
predisposició de la persona que les mira.
Per exemple. Si ens diuen que l’atur
a Catalunya creix més que a la majoria de les comunitats autònomes espanyoles,
a quina conclusió arribarem? N’hi haurà que es conformarà amb aquesta
dada. En canvi, des del meu punt de vista, ens faltarà informació: Quin
és el percentatge d’atur de totes i cadascuna de les CC.AA.; si el ritme
de destrucció de llocs de treball s’ha accentuat darrerament; quines han
estat les causes que el motiven; si és una situació estacional o bé ja
ve de lluny, etc.
Ara m’agradaria que llegiu la següent
carta al director publicada el Periódico del passat dimarts 22 d’abril:
Catalunya, un llast
Dimarts, 22 d'abril del 2014 Antonio
Sanz (Lleida)
En resposta a la carta 'Espanya, un
llast', de Miquel González, li recordo que les últimes dades de desocupació
publicades per Eurostat per a Catalunya són desastroses, ja que s'ha convertit
en una de les regions europees on més creix. Entre les gairebé 300 regions
d'Europa, Catalunya ja està entre les 20 primeres en desocupació amb una
taxa que duplica àmpliament la mitjana europea. Supera Sicília, Calàbria
i Romania. I, darrere d'Astúries, és la regió amb més atur del nord d'Espanya.
No són bones notícies. Com veu, amb els seus mateixos arguments es pot
concloure que Catalunya és un llast per a Europa.
Sempre que s’ampren estadístiques, no
és el mateix créixer un 20% sobre 5, que el mateix percentatge sobre 50.
Mentre en el primer cas l’increment ha estar només d’un, en el segon
cas estaríem parlant de 10. Es a dir, quan més menuda sigui la taxa d’atur,
encara que el percentatge sigui superior, en números absoluts podem estar
parlant d’una xifra molt més baixa.
Per tant, la carta anterior no em diu
absolutament res i, possiblement, si anés a veure l’índex d’Eurostat,
tal vegada em quedaria igual com estic.
Si algú sense coneixements sobre el nostre
país llegís la carta Catalunya, un llast, possiblement arribaria la conclusió
de s’està parlant d’un territori poc desenvolupat econòmicament parlant,
quan la realitat és una de els zones més desenvolupades d’Espanya.
De totes formes, l’encaix de Catalunya
amb Espanya va més enllà d’unes xifres ambigües d’atur. La primera condició
que ha de reunir un poble per a ser independent és voler-ho ser. I aquest
punt només sé sabrà si, finalment, i de forma democràtica, el poble de
Catalunya es pronuncia a les urnes mitjançant un referèndum, ja sigui el
9 de novembre o en una data més llunyana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada