dimecres, 23 d’abril del 2014

PRESENTACIÓ DE LA BIOGRAFIA DEL CERAMISTA JOAN PANISELLO CHAVARRIA

Ahir dimarts, la sala Brull de l’edifici de l’EMD de Jesús es va omplir de gom a gom per retre homenatge a l’insigne ceramista jesusenc Joan Panisello Chavarria, amb motiu de la publicació de la seva biografia escrita per Emigdi Subirats i publicada per l’Onada Edicions.
El primer en prendre la paraula va ser Pere Panisello, president de la EMD que va exaltar la figura d’un dels fills més il·lustres de Jesús i, segurament, el més universal. Després va intervenir Dolors Queralt, presidenta d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre com a organitzadora de l’acte. En la seva intervenció va destacar la figura de Panisello citant dues quantitats: els més de 200 adjectius que hi surten a la biografia glosant la seva figura i els més de 8.000 colors que ha aconseguit fer durant la seva dilatada carrera. Dolors va preparar per l’ocasió un powerpoint amb els que, segurament, han estat els millors moments de la vida de l’artista, però també amb bona part dels adjectius que surten al llibre. Entre tos ells, el que més el definia, era el d’internacional –va dir-
Emigdi, l’escriptor de Camp-redó va parlar de l’obra, de les dificultats i de les limitacions que va tenir per exigència de l’editorial, ja que al voler fer un llibre de butxaca, es va haver de reservar (no m’agraden per aquest cas adjectius com rebutjar o descartar...) molt de material sobre tot fotografies i això que prèviament ja se’n havien fet diverses seleccions. Però és que la vida de Joan ha estat mol intensa i plena de grans moments per a resumir-ho finalment en unes poques pàgines i un grapat de fotografies. També va voler destacar que a l’hora d’escriure-la li van interessar més detalls concrets de la seva vida que els aspectes de la seva obra, un tema tractat més sovint i de forma més extensa pels experts sobre el tema.
Finalment li va arribar el torn al protagonista de la nit. Va començar parlant de cadires de tres potes per a continuar elogiant a totes aquelles persones que han format part de la seva vida, sobre tot la seva dona Joana, el seu fill Moisès i el seu cercle més íntim d’amics i col·laboradors i també dels alumnes als qui va donar classe. Amb les seves paraules Joan ens va fer protagonistes a tots els presents i fins i tot els absents que, per una cosa o una altra no van poder compartir amb ell un acte tan entranyable com el que es va viure anit.
Durant la seva intervenció, Joan va estar en la seva salsa: xerraire, entranyable, comunicador, proper (i uns quants adjectius més, potser no 200, però sí uns quants...) En un moment donat me’n vaig adonar que, segurament, entre els qui érem presents a la sala Brull de l’edifici de l’EMD de Jesús, jo era un dels que menys relació havia mantingut amb ell. No l’he vist mai treballar, no he participat de cap projecte, no li he ajudat a muntar cap exposició... Però en la meva faceta de periodista aficionat si que el vaig entrevistar per a la Ventana de la Agencia, la revista interna del lloc on treballa (a saber: l’Agència Tributària)
Joan va tancar l’acte igual que com el va obrir: signant llibres. Quan vaig arribar n’estava signant a la mateixa taula on es venien i després de saludar-nos em va dir el que sé sol dir en aquests casos: 
 
-Com què ja has arriba tu, anem a començar. 
 
I quan me’n vaig anar el vaig deixar signant llibres. Però abans va signar-me els exemplars que havia comprat.