-Joan: té vull parlar.
Dimarts passat vaig anar fins la Galera
per a fer un canvi d’oli al meu cotxe. Mentre m’esperava va arribar un
veí per a preguntar-li alguna cosa al mecànic. En veurem va dir que em
volia parlar. No m’imaginava el que volia dir-me.
-La història de la pel·lícula que
vareu fer no és creïble... –va començar dient-
Evidentment es referia al curtmetratge
La Fatarella 1938 que varem presentar a la Galera el passat 19 de març.
-Per la nit el punt de mira d’una
escopeta no es pot veure –va continuar- T’ho diu un caçador.
No li vaig voler replicar. Tractant-se
de qui era, no valia la pena...
Dues qüestions. Quan acabarem de presentar
el curt, un senyor gran amb accent andalús, em va dir.
-A la guerra van morir molts soldats
per un tret disparat en veure el foc de la cigarreta.
En aquell moment vaig pensar:
-Aquest senyor, què acaba de veure?
–Ja que aquesta és la trama del curt.
I la darrera. És que totes les nits
són fosques com la boca d’un llop? Algú pensa que una nit de lluna plena
no es pot ni veure el punt de mira d’un fusell a un metre escàs dels ulls?
El què he dit: No val la pena discutir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada