XEC EN BLANC

Diumenge es va celebrar el referèndum que va organitzar la junta directiva del FC Barcelona demanant al soci si volien fer la remodelació del Nou Camp, però també de tota la zona d’influència on, entre d’altres coses, també s’hauria de remodelar el Palau Blaugrana.

Un dels qui va participar al referèndum va ser Arturo Mas, el President de la Generalitat de Catalunya que va dir alguna cosa així: “He votat que sí. Espero que aquest no sigui el l’únic referèndum que es faci enguany. Avui es decideix el futur del Barça i el 9 de novembre decidirem al futur Catalunya.  

Després d’escolar per televisió les paraules del President Català, la meva dona em va dir:

-Deu de ser l’única vegada que estic d’acord amb Mas. Els que han votat avui, no coneixen amb exactitud el projecte que es pensa dur a terme. El qui ho farem el 9 de novembre, tampoc.

I tenia tota la raó. L’oposició a l’actual junta directiva, entre d’altres Agustí Benedito, han denunciat que no es coneixen tots els detalls de com serà i com es portarà a terme el projecte de remodelació. Per tant, els qui van votar a favor (una àmplia majoria d’aquells socis que es van apropar a les urnes (sobre un 73%) no saben exactament com serà el nou estadi, ni el nou palau Blaugrana, ni el mini-estadi, que sortirà d’aquesta zona per a portar-lo fins la ciutat esportiva del Barça, al costa de la nova Masia. I no ho saben, simplement, per que s’han obviat els detalls. Un exemple. S’ha dit que el finançament serà: 20 milions en recursos propis, 20 es finançaran i els altres 20 els aportaria una marca comercial a canvi de que l’estadi canviés el nom i sortís el nom de la marca, ja sigui com a cognom, ja com a nom principal.

Si finalment es celebra el dia 9 de novembre el referèndum sobre el dret a decidir, coneixerem el detalls de la Catalunya del futur? Evidentment que no. Serà també com un xec en blanc que donarem a CiU+ERC+ANC+Òmnium+... Però l’única cosa clara és que quan es coneixerà el resultat, es tindrà la certesa de que els catalans volem ser independents, però a costa de què? I cóm?  

Si finalment s’assoleix la independència, però els nostres governants segueixen sent el mateixos, les classes populars ens ho passarem igual de malament ja que, si passa ara, ningú ens pot assegurar que no sé seguirà afavorint més el concertat (sanitat i educació) que el públic.

Diumenge, TV3 va emetre un petit reportatge dintre del Telenotícies del migdia sobre la venda de patrimoni per part de la Generalitat amb la intervenció del Secretari General de Patrimoni. Es va explicar que es venien immobles, però que, durant uns anys, es continuaria ocupant els mateixos edificis com a llogaters.

La pregunta que un es fa és: Quina és la finalitat de la venda? La resposta és molt senzilla: Fer caixa. Però m’ensumo que això significa pa per avui i gana per damà.

Què hagués passat si el patrimoni s’hagués venut durant l’època del Tripartit? Segur que els de CiU haguessin posat el crit al cel. Ara no passa res... I tot beneït per ERC.